divendres, 25 de juliol del 2008

JULIOL


Avui,
la meva merla
no canta, està ofegada
per la xafogor
d’aquest juliol
ple de llamps
i de calitja agafallosa.
Xerriquen les cigales.
I penso amb tu,
Malgrat, les meves
senils velleses
i malgrat
les ànsies presents
de records mai oblidats,
de migdiades impossibles
i de desigs de futurs
que mai no vindran...
Malgrat tot,
malgrat el pas del temps,
malgrat els temps passats.
Xerriquen les cigales...
i penso amb tu.
Amor, penso amb tu,
i xerriquen les cigales.

8 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

consti que sa foto l'he feta jo.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

d'això...ja tornaré...

Carles Casanovas ha dit...

D'acord Marta, estimada filla, Sa foto l'has fet tu, jo volia posar-ho,
però només la teva estimada sogra,
ho va oblidar. Més tard quan vinguis
a dinar ho arregles i em fots l'escàndol corresponent a canvi de
un bon "fideuejat", que fera la Doloretes per a dinar....No vinguis
tard !!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ja torno a ser aquiiii.
la teva merla et deu de fer el salt amb la que, supodament, tu em cuides, si la meva, que no te'n recordes l'abi?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

bé, volia escriure suposadament em cuides tu, si home, la merla que em volies presentar i es feia l'estreta, recordes el tip de riure que ens vàrem fer? ;-)

merike ha dit...

Un poema preciós, Carles! Puc sentir la xafogor i sentir les cigales..

Moni ha dit...

qué bonito...tot plegat...

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

El cant de les meerles es preciós.
El teu poema, encara més

Una abraçada