Sortint de Rupit,anant de tornada a casa,
les vaig veure,
vermelles, eriçonades i grasses.
Les reines del bosc,
tardoral i magnífic,
les reines dolces de Rupit
i de la Vall d’en Bas,
mentre les fulles
grogues i rogenques, encatifen
el nostre camí de retorn
i fan caure dels nostres somnis,
els camins d’en Serrallonga.
Pararé amics estimats,
per tastar aquesta meravella,
aquest regal del bon Déu,
que ens regala la natura,
preneu-ne companys…
són per vosaltres.
Foto: Francesc.
6 comentaris:
Vaig trobar Serrallonga peró els fruits no!
Quanta riquesa de fruits ens ha donat el BON DÉU I PARE DE TOTS ELS HOMES. No cal anar a cercar menges sofisticades ni olors artificials. La NATURA és el millor regal que tenim al nostre abast, mentre l'home salvatge no la destrueixi.
Carles continua escrivint.
Jacint de Cal Pèsol
Carles, us he fet cas hi he anat a veure l'Oriol. Que xulo. Li he posat un coment. i l'he enllaçat
Gràcies. Com hi disfrutaré, ... i l'estil... De fàbula. Anton.
Merike: Les cireretes de pastor és el fruit d'un matoll que es diu arboç o arbocer (arbutus unedo - llatí) el fruit es pot dir arboça, cirera d'arboç o de pastor.
És molt dolç i és la fruita preferida dels óssos.
Gràcies, Carles, comprenc.
Óssos, naturalment! llepades!
Hola Carles,
Quin bé de Déu. Soposo que tu si que les menjaries oi? pillo.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada