divendres, 20 de febrer del 2009

LA CAMPANA RECREMADA


Aquesta campana és la història,
de la cremada d’una església
i el principi d’una guerra,
d’un poble de l’Anoia,
no era pas una campana del campanar,
era de la porta de la rectoria.

Era de la porta del capellà,
on anaven a demanar ajuda
o el consol del desesper,
o perdó per uns pecats inexistents
solteres i casades,
banyuts i decebuts,
conformats i desesperats
de luxúries d’amors,
d’impossible realització,
d’amors desitjats
d’amors incomplets...
i d’altres callats, silenciats
i moltes vegades violents,
amb la complicitat del “amén”
i l’amor, d’unes dones,
les passions d’una església
massa allunyada
i un confessionari,
massa proper i de sotanes,
i faldilles amb olor a ranci.

Això era el Juliol del 36,
ahir farà 1000 anys,
tant a prop
que fan venir esgarrifances,
i sembla que els odis encara,
siguin atiats per la incomprensió
d’uns i altres i per la Cope,
que no para, ni vol parar.

Mentre encara, hi ha qui confon,
l’església amb l’Evangeli
i La Cope amb el sentiment
de la vida i l’esperit cristià.

“La vida es una tómbola...Tom, tom, tómbola” !
Que Javé ens ajudi,
Ell en sap des de David
d’aquestes carnals passions
i d’aquests pecats que són
fonts de vida
i massa vegades de la mort...

5 comentaris:

rebaixes ha dit...

I no cal dir ue teniu tota la raó del mon i més...Hi ha caps que sols volen ser ells amb veritats transformades i amb mentides engreixades. No us disgusteu que ells deuen saber per on van ja ue no paren...

.............
M'heu pasat pel davant i els dos amb presa i amb feina.ja hi donaré un vistaso ara que sembla que el riu baixa amb calma i el vent no bufa. Com sempre, Anton.

zel ha dit...

Jollons, Carles, si només has de llegir els diaris, sembla que les fúries de l'infern van soltes, "con la Iglesia hemos topado", deien, no?

Tu, ferm, que no hi dos Rocars de Tiana!

Petons, estimat!

Assumpta ha dit...

Vols dir que "algú" pot creure que la Cope transmet "sentiment de la vida i l'esperit cristià"? aissss ugggghhh

Quin desastre la Cope...

i quina llàstima la campana cremada...

Carles Casanovas ha dit...

És una llàstima, els sentiments i l'odi que van produir aquell esclat de barbarie...només teniu que anar a una hemeroteca, es veia a venir !!

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt