dijous, 26 de febrer del 2009

TARDA MONÒTONA


Els vidres estan nets,
i la calitja no pot tapar
el perfil de l’horitzó proper,
ni la ratlla fugissera
de la fi del món.

De la mediterrània mar,
només queden esperances,
de mai i de sempre,
de sempre passat
i d’un mar blau,
que es difumina –just a la ratlla-
sota els meus peus,
mentre els pardals piulen,
tímidament
i, els vehicles lluny,
per l’autopista
s’allunyen silenciosos,
amb cadències de tarda baixa,
i neguits, de qui arriba molt tard.

Ni un bri d’aire,
només el brogit monòton
de l’ordinador,
que de mica en mica
es va morint... la son.

2 comentaris:

rebaixes ha dit...

Tot deu ser calma que el que conteu, però veieu la Mediterrània
que us omple de barquetes de tots el temps i de totes les prcedències, son els records que acudeixen sincopats com una melodia de tambors silenciosos marcan el pas de les hores quietes. Que bones sensacions deveu sentir. Això de tenir el mar prop és un privilegi que us envejo tímidament. Quants canvis de color i quan la calitja no deixa veure el més enllà de la ratlla de l'horitzó, us retireu i teniu l'ordinador al costat per posar-hi els vostres calmosos delits. / Jo, avui he parat per fer un traguet, un repós de tres dies de ballar amb els haikús de les floretes d'ametller, aquí ar es el nostre mar, demà... canviarà a rosat de presseguer... es la nostra aigua mar.Anton.

Assumpta ha dit...

Si es va morint la son, no podràs dormir!!

A mi tota l'escena em relaxa...

I això del brogit monòton de l'ordinador :-) a vegades no t'adones fins que l'apagues i dius "ufff quin descans!!" :-))