dissabte, 22 de gener de 2011

ELS SOMNIS.


Cada día, quan comença a minvar la son,
comencen a florir els somnis
que haig de recordar
i que no recordo……
i el malhumor ve amb mi
perquè sé que era important recordar,
o al menys aquest havía
estat el tracte amb mi mateix
i la meva consciència.
Doncs no, no hi ha manera,
estic enfadat amb mi mateix,
per aquesta falta d’ètica
dels meus bons
o mal sons.

Demà en demanaré comptes
als déus de l’albada,
per aquesta manca de seriositat.

Però de què tractava el somni ?...

Foto: Francesc Borràs

Peretallada

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Home, això no et passa només a tu! Hehehe
A mi em passa quelcom pitjor! I és que quan recordo un somni és dolent. L'altre dia vaig tenir un malson tan bèstia que no l'explico per la por que fa. I el recordo tan bé!! D'autèntica pel·lícula de terror
En canvi quan el somni és bonic... res de res... em queda certa reminiscència d'haver somniat quelcom maco però... :-))
Em sembla que faré com tu: Una reclamació!!

Carles, potser no tens avís de comentaris de posts antics, així que t'ho torno a deixar aquí... Mira això ;-)

http://carmerosanas.blogspot.com/2011/01/monells-post-dedicat-carles-casanovas.html

zel ha dit...

Si fos segur que necessites el record, el tindries, deixa'ls reposar... Un petonàs!

mar ha dit...

Una manera molt poètica d'expressar una realitat.
A mi també em passa !!!
Ànims i valora tot el que encara tens i pots anar gaudint !!!
una abraçada.

Carles Casanovas ha dit...

Mar és emprenyador oi?
Avui pel matí, he estat esperant que el somni repetís, però noia no hi ha hagut manera...