divendres, 28 de gener de 2011

EN QUICO EL MEU NÉT.



En Quico va dibuixar-me,
quan vaig sortir de l’hospital,
per ell veure’m amb un pegat
al bell mig del cap,
va ser una aventura.

Una cosa impensada.
Què t’han fet avi?
I perquè...
T’ha fet mal ?

Tot s’ha reduit
A un dibuix
del seu ancestre,
amb una redacció
del meu mal
i s’ha acabat...o quasi.
Quan et morirás avi?

No ho sé Quico,
no ho sé,
i s’ha acabat.

En Quico, el meu nét,
ha escrit :

“A l’avi sa
Curat, ja
camina sol.
Te una faridia
al cap pero no li
Fa mal.”

Gràcies fill,
fill dels meus fills,
fill de la meva filla.
T’estimo ...

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

El més important és que "ja t'has curat" :-)) i si, a més, encara que tinguis una ferida, no et fa mal, doncs això ja el tranquil·litza ;-))

Tant el text com el dibuix són d'aquells per guardar-los sempre, sempre :-)

Idoia Nando Quico Abril ha dit...

Als teus nets es hi fa falta un avi sense ferides al cap, ni a la panxa. Un avi per poder disfrutar, abraçar, passejar, anar al parc...
Segur que prefereixen aquest avi. No cal que siguis gaire aventurer, ells ja inventaràn per tu.

Carles Casanovas ha dit...

Idoia, jo crec que ja s'acosta el dia somniat, avui després de comprar
anirem al parc oi?...

zel ha dit...

Guarda això com un tresor,sents? Com un tresor!!!


Un petonàs, amic, cuida't molt!