dilluns, 31 de gener de 2011

TEULADA


Antics mostos,
encara resten vius
reposant a la teulada.
El teulada és un most,
Que ha esdevingut vi,
des de després de la tragèdia,
a la fí de la guerra .

Sol i Serena,
serena i sol.
Des del Gener
fins el Juliol,
de Juliol fins a Desembre.

Vi de paciència,
gust per escollits.
Darrera Cal Patxó,
al costat de l’aigua
que dóna vida,
el temps fabríca meravelles.

En Venànci li deia Teulada,
Sobre el terròs
De l’Anoia,
sobre els antics galliners,
les garrafes esperen
el seu día.

6 comentaris:

Carme ha dit...

No en tenia ni idea de tot això dels vins de la teulada... :) Ni de sol i serena, ni res... una foto ben curiosa!

Carles Casanovas ha dit...

Sí Carme, és un ví molt suau que ha
recollit el pas dels temps.
El paladar, es una mica com un Montilla ,(no l'ex president).

Assumpta ha dit...

Mare meva! Mai a la vida hagués pensat que així es pogués fer vi!!... M'ha passat igual que a la Carme! ;-))

M'ha fet riure el teu comentari de. vi que és una mica com un Montilla hehehe... sigui com sigui, segur que és millor el vi que l'ex president :-)))

rebaixes ha dit...

I els calerons que ressuscitaven ànimes... Al meu poble, la Vilella Alta, del Priorat, sé d'un home que ho feia amb bombones com hi ha a quí fotografiades però darrere un vidre en un pis on hi tocava el sol i serena, la combinació de fred de nit i calor de dia, o sigui les variants feien aquest miracle i enranciava molt més depressa que en les botes...Tota la collita la feia d'aquesta manera i la venia com bolados...
nosaltres feiem vi ranci en botes... la última bota era crema ... un raig al foc i feia un flamerol que ia, ia...Com si fos petrol. Anton.
Anton.

rebaixes ha dit...

I els calerons que ressuscitaven ànimes... Al meu poble, la Vilella Alta, del Priorat, sé d'un home que ho feia amb bombones com hi ha a quí fotografiades però darrere un vidre en un pis on hi tocava el sol i serena, la combinació de fred de nit i calor de dia, o sigui les variants feien aquest miracle i enranciava molt més depressa que en les botes...Tota la collita la feia d'aquesta manera i la venia com bolados...
nosaltres feiem vi ranci en botes... la última bota era crema ... un raig al foc i feia un flamerol que ia, ia...Com si fos petrol. Anton.
Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Gràcies Antón...ets un savi !