És un rei negre
de cara ferotge
i ulls brillants,
que porta joguines
per la canalla
i il.lusió pels grans.
Tot són dents,
tot són perles,
els zafirs,les maragdes
els diamants...
i l’Abril,al bellmig
de l’aurèola,
dins de la voràgine,
porta un abric
de lleopard
en honor d’en Baltasar,
que, quan no fa de rei,
recull calçots a Can Roca
just sota el Rocar de Tiana,
la meva montanya màgica.
A l’Abril, S.M. Baltasar
li ha agafat en penyora
el xumet. La pipaaaaa.....,
li guardarà dalt del cel,
en un magatzem
on hi guarda les esperances
de les nenes amb ulls blaus
i dolços esguards.
de cara ferotge
i ulls brillants,
que porta joguines
per la canalla
i il.lusió pels grans.
Tot són dents,
tot són perles,
els zafirs,les maragdes
els diamants...
i l’Abril,al bellmig
de l’aurèola,
dins de la voràgine,
porta un abric
de lleopard
en honor d’en Baltasar,
que, quan no fa de rei,
recull calçots a Can Roca
just sota el Rocar de Tiana,
la meva montanya màgica.
A l’Abril, S.M. Baltasar
li ha agafat en penyora
el xumet. La pipaaaaa.....,
li guardarà dalt del cel,
en un magatzem
on hi guarda les esperances
de les nenes amb ulls blaus
i dolços esguards.
5 comentaris:
Ulls brillants i dents com a perles, sí, però cara ferotge aquest Baltasar no, eh? :-) Si té una cara de bona persona!! :-)
Ai... i l'Abril, què? Com ho porta? :-)
Assumpta, l'Abril va acceptar que en
Baltasar se li enportés la pipa.
Aquest va ser el tracte, ja no dorm
amb xumet. Ahir com quasi be cada
Dissapte, la vem tenir a l'hora de
dinar, després la migdiada...es va
pixar. No la vem renyar pas, si busques en tot el meu blogg, hi trobarás una poesia titulada Idoia,
ës sa mare, jo ja escrivia fa 35 anys
..."pixanera d'ulls adormits".
No puc dir res oi ?...
Fet!! ;-)
Idoia, filla, favassa,
pixanera dels crits
de ta mare.
Llençols estesos
i cara ampla,
una abraçada pel pare.
Un petó per ta mare.
Torna'm a mirar Idoia,
dentetes dolces,
una mossegada
de carn molsuda.
Enigmàtica dansarina
d’abraçada amorosa.
Babi Mocosete
i mandrós despertar,
en el castell
de Can Rosés, del teu reialme,
princesa de Tiana.
Però també he trobat aquest... :-))
Idoia,
cul d’olla escaldada.
Patxona de cal Patxó,
Favassa,
fèmina calenta,
enamorada sempre
de son pare.
Les nenes, sempre estem enamorades dels nostres pares hehehe
A mi el meu em cantava aquesta cançó:
"Ai mi morena,
morena clara,
ai mi morena,
que gusto da mirarla..."
És d'una sarsuela, crec i ell m'ho cantava perquè sóc "morena" de cabell i "clara" perquè tinc la pell molt blanca ;-))
Ai, pobreta Abril, és molt petita encara si tot just ha deixat la pipa! És normal que encara hi hagi "escapes" hehe :-DD
Gràcies Assumpta, m'has fet plorar,i recordar tems tant presents, temps ja
passats, però que mai oblido, mai.
Són les teves paraules... així de boniques :-)
Plorar d'emoció és maco...
Publica un comentari a l'entrada