dimarts, 25 de gener de 2011

EMPORDÀ. DEDICAT A LA CARME ROSANAS I A FRANCESC BORRÀS


Sota el Blau,
s’aixequen els castells de pedra,
els arcs i les finestres
donen la llum
a l’ampla plaça.

Ningú gosa estorbar el silènci,
ningú gosa estorbar la pau.
Sota el sol de l’Empordà,
al costat d’una riera seca
amb un xiprer jove i verd
i una parra pel vi novell.

Fora,
els arbres podats
i sense fulles
diuen que som hivern.
El túnel del temps,
em fa albirar la claror
i les properes primaveres.

Monells estimat....

Dibuix de la Carme Rosanas

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Preciós, preciós!!

Els dibuixos de la Carme omplen tota la catosfera de colors... ella s'inspira en imatges, en paraules i, al mateix temps, de la seva obra neixen poemes maquíssims com el teu ;-))

merike ha dit...

Un poema meravellós d'un lloc bonic. Només he vist unes fotos. I els dibuixos de la estimada Carme:) Envejo tant, és clar! Aquest hivern no s'acaba mai. Salutacions!

Carme ha dit...

Carles, un poema molt maco per Monells, que s'ho val i s'ho mereix tot.

Aquest cap de setmana vaig tornar-hi. Me'n vau fer venir ganes i realment aquell carrer dels arcs és molt especial i la Plaça també.

Gràcies, pel teu post!

Carles Casanovas ha dit...

Carme, gràcies a tu, jo m'he limitat
a veure el teu dibtix,acuarela o interpintura...mercès !

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, Merike, com diu la Carme,
Monells s'ho val tot !