dijous, 10 de febrer de 2011

ELS SECRETS DEL CELLER.


Qui sap de quan,
qui sap perquè,
amb un forat al mig,
diu una frontisa orfe a la porta
que ací i guardaven
el carro i el matxo.

I en Venanci
ho va pintar de blanc...
era l’antiga porta
del darrera,
amb un forat per la viga.
Era un forat pel forrellat.

Que l’enemic no passi...
passarà pel davant.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Caram, jo que sóc de ciutat i no entenc res d'aquestes coses, no acabo de veure clar que fa aquest forat enmig d'una porta tapada :-))

Un forat pel forrellat? però enmig de les pedres? :-)