dilluns, 7 de febrer del 2011

L'ESGLÉSIA CREMADA


Una finestra al cel,
transparència per la vida
es el resta de Sant Vicenç,
església, odis i rancúnies.

Runes de temps violents,
record eternal d’una guerra,
on van caure els covards
...i també els valents.

Ha quedat però,
l’ocre de les pedres
i del cel el seu blau.
A resar a l’Església vella,
els morts que reposin en pau.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Oh... les restes d'una església cremada... una finestra que mira al cel... Reposin en pau.