És una bota grossa i vella,
la única que resta al celler,
té un ví molt vell i negre
aspre i agre, eixut i franc,
sense dolçaines, amic,
vinagre d’en Venànci.
Des del quaranta tres,
aquest ví, ha recollit l’agró
i la gana de la guerra perduda,
les males llets,
i la fam dels quaranta.
Jo m’estimo aquesta bota,
per què fa bones
les amanides
i em fa sentir companyia,
quan baixo al celler fosc.
Aquesta bota, té un any menys que jo
i jo tinc un any més que la bota.
Companya....
la única que resta al celler,
té un ví molt vell i negre
aspre i agre, eixut i franc,
sense dolçaines, amic,
vinagre d’en Venànci.
Des del quaranta tres,
aquest ví, ha recollit l’agró
i la gana de la guerra perduda,
les males llets,
i la fam dels quaranta.
Jo m’estimo aquesta bota,
per què fa bones
les amanides
i em fa sentir companyia,
quan baixo al celler fosc.
Aquesta bota, té un any menys que jo
i jo tinc un any més que la bota.
Companya....
Foto: Jordi/Marta
1 comentari:
L'amiga bota fa fon vinagre i tu fas bons posts... es nota que sou de la mateixa quinta hehehe :-DD
Publica un comentari a l'entrada