dilluns, 28 de febrer del 2011

LLENGOTES


Avui t’has jubilat,
tant joveneta i fent llengotes.
llengotes per a mI,
llengotes per a tots,
en un esclat de vida.

Hem tancat amor
un altre calaix ,
o potser l’hem obert.
Ens espera la vida
i els nostres despertars.

Ara, amb salut,
i néts i fills i tu i jo,
com sempre,
fins el mai,
fins l’espai.

Sento per tu,
llengotes meva,
una immensa tendresa
i un immens amor.

Estic preparat,
però no vull encara
obrir o tancar,
un altre calaix,
deixa’m viure
aquest moment.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

La teva dona deu estar contentíssima de tenir un marit poeta! Quina sort que et dediquin paraules així! :-))

Immensa tendresa... immens amor...



:-))

Carme Rosanas ha dit...

Immensa tendresa que escampes per tot el poema!

Carles Casanovas ha dit...

Dona, jo suposo que després d'haverme acompanyat des del'any 1962, alguna cosa, algún pòsit queda,encara que ella diu que sóc un "pocasolta".