dissabte, 9 d’abril del 2011

MATINADES


M’he despertat de matinada,
suaument,
dolçament,
apassionadament,
tranquil
i sense desig.

Dormíes al meu costat
i jo escoltava
el teu respirar,
acompassat,
cadenciós i tendre.

He sentit la teva escalfor
i l’olor dels teus somnis.
Amb por per no despertar-te,
t’he acaronat un maluc,
desprès la cintura
i he pujat fins a les sines.

Tu m’has dit,
- amb un murmuri –
- deixa’m,
i a contracor
jo t’he deixat.
Bon día amor,
comença el día.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què dolç :-)

zel ha dit...

I bonic, i quotidià, però només d'allò que es pot viure amb anys d'amor compartit...

Carles Casanovas ha dit...

Moooooolts anys.