dimarts, 10 de maig del 2011

MARGARIDES


El margarider del meus amics,
és gran, immens
i fa margarides blanques,
si, no, si, no, si, no...
m’estimes, no m’estimes,
a Can Vilaró per l’eternitat.

Les van plantar petitones,
en Josep,
sota un til.ler bort,
i per a no entristi-lo
l’han envoltat de flors blanques.

El til.ler bord,
és un vell company
d’amics perduts,
de xerrades compartides,
de joies, d’amistats
de revetlles i de matinades.
És un notari fidel,
amic com els seus amos,
amable i discret,
que escolta sempre
i no diu res,
és el til.ler de la Montse,
és el til.ler d’en Josep.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ooooh! No havia vist mai quelcom semblant!! Quantes margarides juntes!! M'encanta!! :-)))

Carles Casanovas ha dit...

I quants amics i vivències, sota el vell til.ler Asumpta.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Quina sort tenen aquestes margarides. Quin goig de poesia.
Així están elles.

Una abraçada