El margarider del meus amics,
és gran, immens
i fa margarides blanques,
si, no, si, no, si, no...
és gran, immens
i fa margarides blanques,
si, no, si, no, si, no...
m’estimes, no m’estimes,
a Can Vilaró per l’eternitat.
Les van plantar petitones,
en Josep,
sota un til.ler bort,
i per a no entristi-lo
l’han envoltat de flors blanques.
El til.ler bord,
és un vell company
d’amics perduts,
de xerrades compartides,
de joies, d’amistats
de revetlles i de matinades.
És un notari fidel,
amic com els seus amos,
amable i discret,
que escolta sempre
i no diu res,
és el til.ler de la Montse,
és el til.ler d’en Josep.
Les van plantar petitones,
en Josep,
sota un til.ler bort,
i per a no entristi-lo
l’han envoltat de flors blanques.
El til.ler bord,
és un vell company
d’amics perduts,
de xerrades compartides,
de joies, d’amistats
de revetlles i de matinades.
És un notari fidel,
amic com els seus amos,
amable i discret,
que escolta sempre
i no diu res,
és el til.ler de la Montse,
és el til.ler d’en Josep.
3 comentaris:
Ooooh! No havia vist mai quelcom semblant!! Quantes margarides juntes!! M'encanta!! :-)))
I quants amics i vivències, sota el vell til.ler Asumpta.
Hola Carles,
Quina sort tenen aquestes margarides. Quin goig de poesia.
Així están elles.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada