Després de molts anys, estic redrescobrint la meva Barcelona, de la mateixa manera que la vaig descobrir l’any 1958, es a dir caminant i amb Metro. Fins i tot hi ha línies que són iguals, han canviat els cotxes, s’han remodelat les estacions, però Rocafort continua sent Rocafort i a Plaça Espanya hi ha el mateix batibull de gent que fa cinquanta anys. És reconfortant que després de tant de temps, no em perdi, sàpiga arribar tot solet al Palau Nacional i tornar a visitar el Museu d’Art Romànic més important del món.
Fa anys vaig indignar-me per “l’expoli”, que Barcelona havia fet als pobles del romànic, Taüll, La Seu, la Ribera de Cardós, Boí, etcétera. Ara, en dono gràcies, perquè si no hi hagués estat, probablement les pintures, haurien esdevingut furtades, malbaratades, destruïdes per la manca de mitjans i per la cobdícia de compradors i dels capellans que les venien.
Al MANAC, ho tenen impecable, restaurat, net, ordenat, polit i sobre tot vigilat. Com que per ciutat feia molta calor, portava una botelleta d’aigua mineral. No me la van advertir a l’entrada, un cop a dins una vigilant amable i seriosa va dir-me que no estaba permès. Jo la vaig entendre, té raó, gràcies ara la llenço - li vaig dir -. No cal posi-se-la a la butxaca i no la tregui fis que arribi a fora.
Ahir vaig descobrir també el Gòtic Català... magnífic, una mica trist, molta gent a l’olla, molta gent a la graella, serrada, esquarterada, als cels, als inferns i esguards d’infinit per sobre parpelles, però colosal, el treball de restauració ha estat perfecte. Hem d’alegrar-nos que s’hagui fet una feina tan perfecte.
Al MANAC, ho tenen impecable, restaurat, net, ordenat, polit i sobre tot vigilat. Com que per ciutat feia molta calor, portava una botelleta d’aigua mineral. No me la van advertir a l’entrada, un cop a dins una vigilant amable i seriosa va dir-me que no estaba permès. Jo la vaig entendre, té raó, gràcies ara la llenço - li vaig dir -. No cal posi-se-la a la butxaca i no la tregui fis que arribi a fora.
Ahir vaig descobrir també el Gòtic Català... magnífic, una mica trist, molta gent a l’olla, molta gent a la graella, serrada, esquarterada, als cels, als inferns i esguards d’infinit per sobre parpelles, però colosal, el treball de restauració ha estat perfecte. Hem d’alegrar-nos que s’hagui fet una feina tan perfecte.
Pantocràtor: del Google
4 comentaris:
CARLES, jo no tinc perdó! No hi he anat mai i, t'ho dic ben sincerament, després de llegir-te m'han vingut moltes ganes de visitar-lo... A veure si ens animem un dia!! :-))
Assumpta, quan vullguis agafa el tren fins BCN, i t'acompanyo fins al MANAC, JO en tinc ganes de tornar-hi, doncs amb una sola tarda només pots entreveure'l. T'asseguro que és un temps absolutament guanyat.
Comprenc aqueta sensació, és la mateixa que vaig tenir, al visitar per primera vegada MONELLS a l'Empordà. Vinga animat! Digas-li al teu marit que s'animi. Barcelona és bona!...
I tant que és bona, Barcelona!! Si jo sóc barcelonina cent per cent... És la meva ciutat estimada, on vaig néixer i on vaig viure fins els 28 anys que un reusenc em va segrestar :-)) (si algun dia sóc rica, cosa que dubto, però que no se sap mai, que a mi m'agrada fer travesses, agafo el meu reusenc i tornem a Barcelona!!) ;-)
Durant tot l'agost no hem anat a Barcelona :-( el rotllo de les obres a Sants ens ha ben fastiguejat... Però tot arribarà :-)) Ah, i si ens fas de guia, millor! :-)
Pots comptar amb nosaltres, passejar per Barcelona amb espardenyes és una passada. Jo ho convino amb al metro i el trammvia, m'estic fent linies noves que arriben fins i tot a Badalona, L2!. Jo no les coneixia.
Agafa el teu reussenc i no us ho penseu més!
Publica un comentari a l'entrada