He tornat de la foscor de la malaltia.
Des que l’home, el noi d’esguard
cristal.lí, amb bata blanca,
va dir-me: hidrocefàlia,
amb ganivets de llum
ha tallat el meu inexorable destí
amb espurneigs enlluernadors
de coves blaves
i de neurones neuronals.
I puc caminar i camino,
fins al meu Rocar,
fins a Montgat,
fins a El Masnou,
fins Badalona
al carrer del Mar.
I ara que puc cridar, crido
i estimo l’estimar
i m’estimo la vida
i el plaer de pensar
i de cercar amb tots vosaltres,
el meu camp petit d’eternitat.
Des que l’home, el noi d’esguard
cristal.lí, amb bata blanca,
va dir-me: hidrocefàlia,
amb ganivets de llum
ha tallat el meu inexorable destí
amb espurneigs enlluernadors
de coves blaves
i de neurones neuronals.
I puc caminar i camino,
fins al meu Rocar,
fins a Montgat,
fins a El Masnou,
fins Badalona
al carrer del Mar.
I ara que puc cridar, crido
i estimo l’estimar
i m’estimo la vida
i el plaer de pensar
i de cercar amb tots vosaltres,
el meu camp petit d’eternitat.
Del Google:
hispasonic.com
2309 × 1732 - por NIBIRU -- TRIP
5 comentaris:
Et prometo que és un goig llegir escrits com aquest teu!! :-))
És un privil.legi viure i compartir la meva vida i sentiments amb tots vosaltres. Gràcies Assumpta.
Ets aquí, som aquí i a continuar... amb la lluita, cadascú amb la seva espardenya ben lligada i assegurant el pas... Vinga a caminar per aquests endorrials... Anton.
Benvingut dons Carles,
Fins i tot en moments més dificils, sasps crear escrits com el d'avui. Increible.
Saps, en tot el temps que porto amb aixó del blog, m'adono que aprecio a cada un dels habituals i en guardo una especie de record. El teu és molt entranyable.
Una forta abraçada
horabaixa, rebaixes, Assumpta, avui fa massa calor per a fer un agraïment com cal. Moltes gràcies, faig el que puc.
Publica un comentari a l'entrada