Els meus companys son tafaners, els hi agrada badar, com a mi. És fantàstic trobar i retrobar la gran ciutat al costat d’en Cisco i n’Enric, els meus amics de sempre. Ara, que hem tornat a ser joves n’estem orgullosos de la nostra amistat més que provada; descobrim carrers que abans feien bravada de pixum i escombraries. Com diu el cartell, L’INGENIO és un taller on la gent somnia la llibertat de ser lliure, “fiestas, maniquies, gigantes, cabezudos” i sobre tot bromes.
En el Barri Gòtic encara és possible gaudir d’antics comerços, on es venen coses impossibles, i veritats irreals, il•lusions. Tothom diu que estem en crisi. És veritat, però en un carrer de Ciutat Vella, en el carrer Rauric encara són capaços de vendre bromes, és un carrer net i amb ànimes pures. Jo si fos l’Ajuntament, pagaria per tenir un taller així i al seu propietari li donaria el Premi Ciutat de Barcelona. No més que això, ni menys.
En el Barri Gòtic encara és possible gaudir d’antics comerços, on es venen coses impossibles, i veritats irreals, il•lusions. Tothom diu que estem en crisi. És veritat, però en un carrer de Ciutat Vella, en el carrer Rauric encara són capaços de vendre bromes, és un carrer net i amb ànimes pures. Jo si fos l’Ajuntament, pagaria per tenir un taller així i al seu propietari li donaria el Premi Ciutat de Barcelona. No més que això, ni menys.
3 comentaris:
Gaudir de la companyia i la amistat dels tres mosqueters
gracies per el temps compertit
l'enric
Veig que la teva capacitat d'emocionar-te no està en crisi. Segueix així Carles.
No Josep, tinc una sort que no me la mereixo, cada dia penso en la pròrroga que m'ha deixat el bon Déu i l'aprofito tant com puc.
Publica un comentari a l'entrada