A les deu en punt ha sonat el telèfon; era de l’Hospital de Badalona dient-me que confirmaven la meva operació de cataractes en el meu ull dret.
-El dijous a dos quarts de nou, estigui aquí net, polit i amb la bossa de tots els remeis que prengui i unes ulleres de sol. Hi seré.
Diuen que hi veuré tant bé. El meu amic Francesc, va dir-me que es va sorprendre al veure’s l’endemà al mirall, tan nítid.
Espero que així sigui, però sento “com una cosa” al pensar que m’han de tallar la còrnia, treure’m el “tel” i implantar-me una lent. Cada vegada m’assemblo més a un robot. Varem començar pels queixals superiors... pròtesi!, després en el cor dos “stends” de no sé quina matèria estan fets!, l’any passat una vàlvula al cervell que me l’ha deixat nou
Voleu dir-me si sóc de veritat?. Tornant a les preguntes transcendentals de quan vaig tenir ús de raó, qui sóc jo, i perquè soc jo i no un altre.
El divendres podré confirmar-vos si ENCARA SOC JO, si contesto sóc RTSBH en missió de proves, malament...
Del Google:
-El dijous a dos quarts de nou, estigui aquí net, polit i amb la bossa de tots els remeis que prengui i unes ulleres de sol. Hi seré.
Diuen que hi veuré tant bé. El meu amic Francesc, va dir-me que es va sorprendre al veure’s l’endemà al mirall, tan nítid.
Espero que així sigui, però sento “com una cosa” al pensar que m’han de tallar la còrnia, treure’m el “tel” i implantar-me una lent. Cada vegada m’assemblo més a un robot. Varem començar pels queixals superiors... pròtesi!, després en el cor dos “stends” de no sé quina matèria estan fets!, l’any passat una vàlvula al cervell que me l’ha deixat nou
Voleu dir-me si sóc de veritat?. Tornant a les preguntes transcendentals de quan vaig tenir ús de raó, qui sóc jo, i perquè soc jo i no un altre.
El divendres podré confirmar-vos si ENCARA SOC JO, si contesto sóc RTSBH en missió de proves, malament...
Del Google:
AO_Maru_the_Friendly_Robot_4_by_leoblanchette.jpg
leoblanchette.deviantart.com
600 × 686 - AO-Maru the Friendly Robot 4 by ~leoblanchette on
2 comentaris:
Veig, Carles, que cap de les pròtesis que t'han posat t'ha afectat el teu sentit de l'humor!
Continua conservant-lo tan fantàstic, que és una eina immillorable per sobreviure.
Desitjo que vagi tot molt bé, i que et recuperis ràpid i que ho vegis tot perfecte!
Un abraçada.
Gràcies Carme, jo que sóc un home valent, a mesura que s'acosta l'hora em fa més angúnia, perquè puc ser valent, però ni insensible.
Ara me'n vaig a fer la litúrgia prèvia de rentar-me els ulls amb unes tovalloletes estèrils, després vindran les gotes... tot molt emocionant.
Carles
Publica un comentari a l'entrada