divendres, 16 de desembre de 2011

CANT A L’ESPERANÇA


Voldria, ara que tot sembla que s’enfonsa, dir-vos que és el moment d’aixecar el cap, de recordar vells temps de patiment, de crisi i d’esperança. Voldria explicar-vos una pàgina de la meva historia personal i real...

Era el dia 20 de novembre de 1975 de matinada. Franco ha mort etc, etc, etc. Tenia dues alternatives, o bé obrir l’ampolla de cava o bé intentar anar a treballar. La meva dona va dir-me:

- On vas en un dia com avui?

- A treballar, a vendre piscines!

- No en vendràs cap avui, ni tan sols saps que passarà.

- Avui més que mai Dolors, la vida per a nosaltres torna a viure.

Recordo que vaig anar a veure un possible client a Sant Cugat del Vallès, una fleca tocant a l’estació. Feia un dia gris, rúfol i la gent és mirava als ulls o els apartava, no era un dia normal.

- Bon dia, venia a veure al senyor Joan, vinc a parlar-li de la piscina que és podria fer a Valldoreix.

- Vam anar fins el terreny, li vaig fer les consideracions, càlculs i preus aproximats i li vaig dir que li passaria una oferta.

- No em cal senyor Casanovas, la piscina la farà vostè, vostè, EN UN DIA COM AVUI és l’únic que m’ha donat il·lusió de futur.

El dia 23 de Juny, de 1976 revetlla de Sant Joan, a Valldoreix, Sant Cugat, vam fer l’estrena de la piscina. Preciosa, encara funciona. El senyor Joan i els seus néts i fills s’hi banyaran el proper estiu.

3 comentaris:

Carme ha dit...

És cert, els 70 també van ser època de crisi, a més a més amb el final de la dictadura, els començaments difícils de la democràcia... tot plegat també era fosc.

Això sí! Tens raó: Hi havia esperança de canvi.

Ara la diferència més gran és que ja no sabem quina esperança tenim, si en tenim.

Carles Casanovas ha dit...

Sempre hem de tenir esperança, malgrat tot ara podem parlar i fins i tot estar amb rebel·lia. Jo ja n'he passat dues de crissis, jo sé que és no poder portar a casa ni paga ni sou...i mai van tornar-me el que s'hem devia. Vaig tenir de re-hipotecar i vendrem la casa per poder pagar als proveidors. També l'any 93.

merike ha dit...

Sembla que hagi de parar de ploriquejar sobre la nostra "catàstrofe" a la cuina!