He anat fins a dalt de tot, a Can Autunell, damunt l’esquena de la somera de l’amo. Com tots els dimecres i dissabtes al matí, porto els queviures pel restaurant, on abans era el convent. Deixo les viandes i els encàrrecs al carner soterrani de Montalegre, després m’he acostat tot baixant cap a Sant Fost fins a les instal•lacions de la Font de les Monges. Ho tenen molt net i polit, la gent que hi va és molt fina, són estiuejants de Barcelona.
Pel Restaurant porto comandes de la farmàcia Palau, uns ungüents pel fill de l’amo que s’ha fet mal, al davant, a Cal Jaumet, hi porto oli que ve d’uns molins d’Arbeca, que diuen que és tant bo. De Cal Ferràs m’han encarregat que porti mongetes i cigrons amb saquets de cotó, que van bé per a equilibrar les albardes de l’ase.
Això si, la Font de les Monges, la setmana passada van encarregar-me portés xufles de cal Garra que diuen que són les mes dolces. A cal Quela m’han donat un paquet que em té intrigat, doncs no pesa gaire i diu amb lletres vermelles: FRÀGIL. De cal Quela també hi porto llonganisses, botifarres i carn salada. Quan he tingut els sarrons plens, a ca l’Estruc m’han col•locat les verdures a sobre per a no aixafar-les.
Ara, ja torno cap a Tiana les comandes estan servides, respiro tranquil i veig la Cartoixa i el seu claustre. Tot és pau, i l’ase s’atura contemplant com n’és de bella la natura.
Pel Restaurant porto comandes de la farmàcia Palau, uns ungüents pel fill de l’amo que s’ha fet mal, al davant, a Cal Jaumet, hi porto oli que ve d’uns molins d’Arbeca, que diuen que és tant bo. De Cal Ferràs m’han encarregat que porti mongetes i cigrons amb saquets de cotó, que van bé per a equilibrar les albardes de l’ase.
Això si, la Font de les Monges, la setmana passada van encarregar-me portés xufles de cal Garra que diuen que són les mes dolces. A cal Quela m’han donat un paquet que em té intrigat, doncs no pesa gaire i diu amb lletres vermelles: FRÀGIL. De cal Quela també hi porto llonganisses, botifarres i carn salada. Quan he tingut els sarrons plens, a ca l’Estruc m’han col•locat les verdures a sobre per a no aixafar-les.
Ara, ja torno cap a Tiana les comandes estan servides, respiro tranquil i veig la Cartoixa i el seu claustre. Tot és pau, i l’ase s’atura contemplant com n’és de bella la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada