el temps d'estimar i la pluja, pluja que renova sempre el nostre cor, aviva els nostres sentiments, neteja les nostres cabóries...qui no s'ha sentit morir amb un bés no sap el que es estimar...
Per dos cops m'han dit que la meva poesía és trista, és lúgubre. Jo no hem considero un home trist, mes haviat diría que sóc vitalment realista. Però un té una edad i unes limitacions. Però el cap encara funciona i el dessitg és sempre etern. Encara sóc viu..refot!
Ei! que jo no la trobo gens trista ni lúgubre. El qui t'ho ha dit... que no és poeta? Malgrat surti la paraula mort em sembla ple de desig i de vitalitat. Romàntic, amb un pèl de dramatisme que li dóna intensitat. I, després tot són interpretacions... ¿o és que no hi ha una petita mort... també molt i molt viva?
La mort per a mí no és lúgubre, no hem produeix cap mena de tristor. El que sí m'entristeix son el patiment...tant estèril i l'incomprensió. Visca la vida..!
5 comentaris:
el temps d'estimar i la pluja, pluja que renova sempre el nostre cor, aviva els nostres sentiments, neteja les nostres cabóries...qui no s'ha sentit morir amb un bés no sap el que es estimar...
Per dos cops m'han dit que la meva
poesía és trista, és lúgubre. Jo no hem considero un home trist, mes
haviat diría que sóc vitalment realista. Però un té una edad i unes limitacions. Però el cap encara funciona i el dessitg és sempre etern. Encara sóc viu..refot!
Ei! que jo no la trobo gens trista ni lúgubre. El qui t'ho ha dit... que no és poeta? Malgrat surti la paraula mort em sembla ple de desig i de vitalitat. Romàntic, amb un pèl de dramatisme que li dóna intensitat. I, després tot són interpretacions... ¿o és que no hi ha una petita mort... també molt i molt viva?
La mort per a mí no és lúgubre, no hem produeix cap mena de tristor. El que sí m'entristeix son el patiment...tant estèril i l'incomprensió. Visca la vida..!
Carles, estic amb tu! Totalment d'acord.
I el teu poema és preciós.
Publica un comentari a l'entrada