<<>> Rivière tingué l’obscur sentiment d’un deure més gran que no el d’estimar. O es tractava també d’una certa tendresa, però tant diferent de les altres ! Una frase li vingué a la memòria : <
Avui, m’ha agafat per llegir una mica...tenia mandra per pensar, m’he acostat a la biblioteca familiar i l’atzar he agafat un llibre. Vol de Nit del meu amic l’Antoine . Feia anys que no el llegia, l’he obert i –oh casualitat s’ha obert per on fa potser quaranta- cinc anys i vaig deixar dues o tres flors i fulles. Ara seques i xafades.
Jo fa quaranta anys ja era “cursi” ? .Doncs es veu que sí. Si agradar-me en Saint- Exupéry és estar fora de lloc, jo hi estic. I què... que encara somniï truites ? Es tant maco...
Jo que en sóc tant proper
a l’eternitat, voldria
que no es menystinguessin
els sentiments i la memòria.
i cerquéssiu en la història
tot el que vosaltres i nosaltres som.
Es tracta de fer-los eterns,
diu n’Antoine ...!
Siguem eterns per un dia,
que demà Déu dirà.
El cel es blau,
la mar està plana,
les orenetes xisclen,
i els falciots fan com tu, Antoine...
volen, volen i volen,
just arran de la nostra Mediterrània.
Com tu Antoine.
9 comentaris:
és curiós ja que ahir vaig estar cercant aquest llibre a barcelona i no el vaig trovar enlloc, poder tú també el tens el do de l'ubiqüitat...i ara que tens a bé de recitarme'n una mica, veig que he de continuar buscant, no defallir dons ja presentia que m'havia d'agradar..gaudeix de l'antoine, del que et diu labi, del que marraneja, dels que tens a la vora i un pensament pels que tens lluny......una suau caricia a tots vosaltres.
Maria Mercè, el llibre en questió en Català és Vol de Nit i està editat per EDITORIAL VERGARA, nosaltres el tenim des del 15 de febrer de 1967 . Si no el trobessis
t'enpodria fer una copia. Son 151 planes ee total. Vaja quin lio t'has montat amb la Mònica !!!
De mica en mica desembolica la troca...Continuara...
ei somia truites, amb aquest post extret de l'antoine ja en tens prou? qui t'ha donat permís per fer festa? pas no recordo l'haguessis demanat! la Monica? quina Mónica? :( ai que em veig a venir un altre com la de la paperera i el jordi :(
La Moni, és com si fos la meva filla. Carn i ungla. L'he vist nèixer, l'he vist crèixer i és un privilègi haver-la tingut a ella i als seus, com amics i companys.
Demà faig 66 anys, suposo que ja t'hauràs dignat a trencar el silènci. Estic tornant a preparar una altre tongada de les meves soporíferes poesies.
guapito de cara! pasat pel meu blog va, que no puc esperar a demà...................tens dos, no un, dos regals, i vull veure com bufes les espelmes d'acord?
Carles, BON ANIVERSARI !!!! Felicitats, poeta!!! PER MOLTS ANYS!!!! Els poetes són els que el Món necessita més!!!!
Ja s'acaba l'adolescència i comença la joventut veritable !!! Aprofita!
Hola Carles, ahir vas passa r pel meu blog, però no em vas deixar l'enllaç i no sabia com trobar-te. Avui t'he trobat a través del blog d'en Jordi i la Marta. Com podia no haver-te trobat abans si vaig sempre a la recerca i captura dels poetes!
Compartim l'admiració per l'amic Antoine, per la poesia, t'aniré llegint que m'han agradat.
Hola Carles,
Cursi? de què. Potser el temps fa que veiem amb un altre perspectiva les coses que hem fet. Records que queden llunyans. A vegades trobar coses deixades d'un temps passat fa evocar altres epoques. El recuperar-les les fa presents.
En el fons, crec que tot això es maco, i per altre banda, té vida propia. Vida en definitiva. No es això el que volem? Viure.
Una abraçada
Sóc el Cursi d'en Carlesdetiana, la
veritat és que m'hi arrepenjo...,
però és tant bonic esser un cursi,
i jo m'hi trobo tant bé !!!
Publica un comentari a l'entrada