A Seralpuc tot són muntanyes,
davant de la mar
i sota totes les pedres
hi tinc missatges
de pau, amor i esperança.
A Seralpuc hi ha corriols
només per a nosaltres,
amb papallones, llangardaixos,
abelles, sargantanes, ginesta
i margaridoies de flors blanques.
A Seralpuc tot és silenci,
només l’ocell hi gosa piular
i et fan callar l’emoció
els diamants de la rosada.
A la riera, sota la Casa Alta,
després de ploure
podem seguir els caminois
brillants dels cargols.
Busquem Seralpuc,
sentim Seralpuc
i visquem un nou jorn.
17 comentaris:
bon dia tingeu, jove.
he estat uns dies fora cercan pau, mira cada un de nosaltres ho fa com pot o com li deixen, m'agradaria tenir aquesta vista que tú tens....
saps carles, no l'he trovat, es un imposible, un amor prohibit i estic trista....
Carles com veure, d'afortunat, totes les muntanyes!!! No hem portat cap muntanya a Finlàndia, només els turons petits a Lapònia. Sóc una dona finlandesa vella a qui agraden les llengües. Gràcies tant per escriure sobre el meu blog. Sóc al setè cel! M'ha fet molt feliç! Si us plau vingui una altra vegada! Estic intentant aprendre aquesta llengua per mi mateix. M'encanta Catalunya. Però el meu viatge al darrer cap de setmana sud era|estava a Lisboa. (Miri, no sé quin verb forma!) Un viatge més reeixit que sigui. Estimo fer fotos! Tots ells en el meu blog.. He escrit això en anglès i he traduït amb una màquina (Translendium). Sé que sigui llengua estranya:-) Un dia espero trobaré que algú m'ensenyi. Gràcies una altra vegada, un dia meravellós que això era!
Espero que hagi tingut diversió amb la meva llengua catalana, no enfadat.. Li puc ensenyar finès.. El Translendium anomena tot com "vostè" i no "tu", you e you, sabetz!! (Gasconha..) Oh my! Quina desgràcia!
Merike, es fa fosc, el sol s'ha post
i els colors mediterrànis comencen a
apaivagar-se. A Portugal, encara deu ser clar i a Cascais el sol es deu
pondre sobre l'ATLÀNTIC... La meva filla acaba de donar de mamar a la meva neta petita que es diu Abril,al teu país segurament ja és fosc i les
flors de primavera deuen començar els
seus primers brots. El mon és maravellós !!!
Que bonic! No tinc néts, desafortunadament. Però la primavera és bonica aquí ara. El teu Petula Clark està molt ben conegut per a mi com aquesta versió. En aquells dies coneixia només anglès i suec. I més més tard m'adonava com era pronunciació de la llengua francesa de Petula d'estranya..
Gràcies per prendre Merike al teu Altres blocs!!! Una abraçada!
YouTube - Petula Clark I will follow him
carai aquest noi, en carles, ha penjat cançons al seu blog, i quina selecció, millor imposible, de debó, primer podem anar sota la figuera i un cop acabat ens posarem a escoltar Nessun Dorma, fa?
Ara estic segur, em cal visitar Seralpuc.
No hi haurà un bon restaurant als voltants del poble pairal? M'agrada la teva poesia, amic Carles, si que m'agrada molt. Però, home, no es pot viure sols de poesia, oi?
El Rocar de Tiana, és un turó devant mateix de casa meva. Quan tu obres el Blogg, la fotografia apaisada és exactament el que jo veig ara mateix.
Sota mateix, ja una masia del segle 17 o 18 que fins i tot a la guerra del francès, va servir de presó per
presoners catalans. S'anomena Can Roca i ara sortosament és un Restaurant Rural.
Quan vulguis venir només et caldrà
dir...Ara baixo !!!
On és Seralpuc? No el trobo en un mapa...
Merike, per a mi SERALPUC,és el regne
del mai. És un regne de la llibertat,
la felicitat i l'amor ,en el sentit més ampli . Tu veus la rialla d'un nen...?.Això és SERALPUC, es un regne, és un poble, és una casa, son
uns amics "serà el puc".
No crec que ho trobis en cap Guia Michelin. Tindràs que buscar-ho dins meu i dins de molta gent com jo...i com tu. En certa manera si ho busques
vol dir que ja hi has arribat.
escolta Carles, a tú et podria dir allò de "poca feina, mal feta i ben pagada"....... "tú creus que es normal que no haguis penjat cap mes post des del divendres?" va que tinc ganes de descobrir-lo....
Doncs Carles, allà vindré i us convidaré.
Doncs Carles, allà vindré i us convidaré.
Hyvä Carles, crec que és més feliç que no sóc amb el seu Seralpuc. Gràcies per visitar les meves fotos de Barcelona. L'home amb la panxa gran és el meu marit estimat. I Joan ha escrit sobre el seu blog tot sobre l'home a l'estàtua, Ramon Berenguer III. He estat interessada a llegir i aprendre.
Menta ets una fresca, mentre jo em passo hores i hores, intentant clicar
el teu post sens cap reacció per la teva part, jo tinc dos ensurts de mort.
El primer l'assassinat de una dona a Sabadell, l'altre per mi més greu és
que la meva germana té una molt greu
malaltia. En una setmana s'aprimat deu Kgs. Malament... molt malament.
estimat Carles, vaig imaginar-ho al sentir la noticia que, poder més d'un de vosaltres tindria un petit esglai, èm sap greu dons ser un motiu de preocupació, no és això el que vull, SI, sóc una menta fresca i que??
suposo que mentre tú intentaves de clicar damunt el meu blog i no podies es que jo hi deuria estar trastejant, no sóc una experta en tot això!
Es inevitable, ho sé, pero amb aquesta malaltia es normal el que li pasa....saps, a veure, treu el nas per la pantalla i deixa'm veure el teu somriure, vaaaaa....
Mira el meu post d'avui, estic molt trist i penso que en ella en tot moment... com la gavina. Demà somriuré, suposo.
Publica un comentari a l'entrada