T’hauràs pensat potser
que tot s’ha fos.
Però avui he anat a Seralpuc
i encara he trobat
el seu missatge.
I malgrat les màquines
ningú encara
ha posat els peus
sobre nosaltres,
ni han trobat el nostre mai.
Rosegat, groguenc i trist,
continua dient t’estimo
i rient sobre l’espai,
sentint el terra trèmol del so,
enyorant encara el teu tremolor,
espero la teva mirada,
la teva tornada
i la meva sort.
8 comentaris:
Sí, sí, continuo trobant-ho romàntic. Preciós Carles, m'agrada molt, suggeridor i molt bonic.
Sí, sí, continuo trobant-ho romàntic. Preciós Carles, m'agrada molt, suggeridor i molt bonic.
Carme, moltes gràcies. Sempre és bo que hi hagi algú que trobi romàntic i preciós el que jo escric i més si ve d'una dama desconeguda. Les altres ja les tinc controlades.
Carles! M'agrada llegir-te!
Carles! M'agrada llegir-te!
Carme, Joan deu Peiroton avui és un día especialment feliç. La meva filla, el gendre i els meus fill gran
i jove han vingut a dinar. Ara la meva filla ha decidit també quedar-se a sopar i el meu net petit "ajuda" a la iaia, la meva esposa a fer el sopar. El sol s'ha post i la neta petita reclama la mamella de la filla!..Una abrasçada ben forta!!!
Carles.
Carles, perdona, però a les dones MAI se les té controlades, no ho oblidis, MAI.
Sortosament...!!!
Publica un comentari a l'entrada