Avui he decidit escriure per mi. Fa uns quants dies que només contesto i faig comentaris pels amics blogaires, però això, fa que no tingui temps per mi, ni per meditar ni per pensar. En aquests moments estic en una mena d’estat de gràcia i en sóc molt feliç de tenir-vos tant prop meu. Només una màquina, a la que fins fa poc li tenia por i a un teclat que encara només sé fer anar amb un dit, em separa o m’uneix a tots vosaltres.
Tinc a la Moni que sé positivament que m’estima i esta boja pel Camarón -en Quico que és el meu nét i és la seva padrina. No cal parlar de Can Mugró, es ell que m’ha penjat la fotografia del pare i la mare, que dormia en una capsa de galetes des de l’any 1920 més o menys i ara viatja pel cel blau de tot el món.
Què dir de la meva dona... que te més paciència que una santa i em corregeix els meus escrits al vespre, quan torna de la feina, cansada, a casa.
En Uri baba, un altre fill, la Bet que en sóc el seu padrí. La Menta fresca que em fa patir i a vegades com avui, no puc entrar en els seus comentaris i posar-hi els meus. Lo blog deu Joan... parisenc que ve del país d’Occitània i uneix als meus 66 “tacos” a les veritables arrels de la nostra llengua. Darrerament la Carme Rosanes, l’Hora Baixa i la Merike una finesa d’Helsinki, que ha decidit amb força èxit escriure en català.
A tots moltes gràcies per llegir i buscar-me en el que ara en diuen ciberespai... això que des de la terra del fi, és comuniquin amb un servidor em deixa absolutament corprès... li demanaria a la Merike que em transmetés una mica de nacionalitat Finesa.
6 comentaris:
Carles, fa tant de temps que he deixat de ser parisenc que a penes em recordo on és la capital.
Quant a escriure per tu, tens tota la raó. Però sembla ja un vot pietadós, en veure el poema molt bonic que has deixat com comentari al meu blog avui dia :D.
M'agrada que ens presentis la teva familia.
Cuidà't, que t'hem adoptat !!!
I no és l'internet una invenció increïble? Te dona l'il.lusió que el mon es un poblet.
Bon vespre!!!!
Digues-li alguna cosa a la Merike,vol saber alguna cosa de tu. Crec que des de Tolosa de Llengua D'Oc hauries de pujar fins a Orleans...oi ?
Els meus fills i nets, també amb tenen adoptat, sobre tot els diumenges i o dissaptes. Bona nit.
Sóc agraït per les teves paraules sobre mi i humils que he tingut l'honor de llegir-lo. El millor jo pot. Gràcies des de tot el meu cor. Bona nit des d'Hèlsinki
dons ja anava sent hora que pensessis un xic en tú, no? a que això d'internet, el que surt i entra d'aquesta màquina, es façi servir amb un o dos dits, es increible? bé, menys mal que ja has fet les presentacions pertinents de la familia, això m'hauria evitat alguna que altre ficada de peus a la galleda! No hi ha dia que no et façi una visita, per tant ja veus, en som uns quants que estem pendents de tú xaval!
una petició, com que ja tots et tenen adoptat, deixa'm adoptar a la Dolors o ella a mi, va!!m'agrada molt quan em deixa algún comentari en el meu blog, me l'escolto saps? diga-li eh!
saps que cada dissabte o diumenge us imagino a tots, al voltant de la teva taula? i tú més content que un gínjol!!!! ;) i amb la teva de nacionalitat catalana en tens de sobres. UNA DOLÇA ABRAÇADA.
Gràcies per comptar-me entre els teus amics blocaires, amb tant poc temps que fa que ens coneixem. És un món increïble, aquest. Encantada d'haver conegut la treva família.
Preciós. Ja era hora abueloooooooooooooooooooooo. Te quiero mogollón aunque seas un "porculero"
Publica un comentari a l'entrada