Han començat a florir
les gardènies del meu garrofer.
El meu garrofer no fa gardènies,
però sota la seva soca,
la meva Dolors n’hi va plantar una,
no viurà...
i és va fer la vida.
És un goig veure-les ara,
Tan ufanes sota
el seu arbre,
que les ha afillat,
tant oloroses...
sobre tot quan es pon el sol.
Són la llum del meu jardí,
del meu jardí de flors,
sota les branques
i fulles de l’arbre vell,
del meu gran amic.
D’històries gravades,
d’històries viscudes
sobre l’herba,
que ha estat el jaç
de molts amors de Tiana,
a
flors immaculades,
d’ànimes verges
i olors sensuals,
olors de nupcials desitjos
i perfums de realitats.
FOTO: JORDI
8 comentaris:
mira com et cuida el Jordi eh! Jo en vull un!!!diuen que si les olores es tornen negres, com les magnólies...i es que la Dolors té unes mans!
m'oblidava, quin tastet més encisador...
No hem compliquis en el Jordi,
Mata Hari. Com diu en Quico...
e meu, en Jori...Si, si es toquen els pètals amb les mans, és tornen lletges i s'enagreixent.No volen ser contaminades per les nostres mans,pot ser que no siguin tan delicades com les magnòlies però s'han de tractar amb molta cura. Quan vinguis el dia 14 ten guardaré una, la més maca. En Joan, ja t'he prevista tota la fulla de ruta. Vindrà amb el seu fill. Serà una bona trobada.
una gardenia per mi? uauuuuuu.
sí, serà una bona i bonica trobada, ja ho veuràs.
que poder t'haurè de felicitar, lavi?o millor et compro un pitet?
Meu gran amic Carles! Les gardènies per a tu, sobre el meu blog! Finès entre tots i totes: BLUE GARDENIA He pensat en aquesta cançó quan llegint-te!!! La meva preferit és també la teva?
Hola! et vas deixar caure per un dels meus escrits l'altre dia, i ara m'hi passo jo...
Flors blanques,
flors immaculades,
d’ànimes verges
i olors sensuals,
olors de nupcials desitjos
i perfums de realitats.
GENIAL :)
un petonet!
per cert, sr. casanovas,
jo he dit que "en vull un" com el jordi no que "volgui" al jordi, queda clar, "faldillero casanova" hehe
Publica un comentari a l'entrada