Foto: El Taga
Demà sortiremamb els meus amics
a escampar la boira
vers l’embassament de Sau.
Dic a escampar la boira,
per que n’estic fart
de tanta aigua, a la plana
dels vents
i de tans trons de tardor.
Els que cada dia
ens despertem amb els blaus
de la nostra mar,
ens desballesta la foscor,
els cels grisosos
i el verd trencat
de les muntanyes.
Demà,
anirem cap a l’Osona,
cap al nord, més amunt,
on la frescor es fa palesa,
a cercar les fonts de Barcelona,
a cercar les aigües de l’Oganès,
a cercar l’esperit del Taga,
i del Ter les seves veus.
Per veure el magatzem
de l’esperit que fa moure
la Plana amb esquitxos
del Pirineu.
Pirineu, per força solidari,
... on és el teu orgull,
a on van les teves aigües...?
canalitzades,
maltractades,
empastifades,
depurades,
desinfectades...
...on és el teu orgull Pirineu?
Ets trepitjat,
escorcollat,
esquiat,
menystingut
i profanat, pels que venim
de Can Fanga.
Desconfia dels Quemaco,
és una tribu molt envejosa...
No som de fiar
Pirineu estimat de blanques neus
i verdes valls, malfiat
de les nostres cistelles,
malfiat del nostre caminar.
a escampar la boira
vers l’embassament de Sau.
Dic a escampar la boira,
per que n’estic fart
de tanta aigua, a la plana
dels vents
i de tans trons de tardor.
Els que cada dia
ens despertem amb els blaus
de la nostra mar,
ens desballesta la foscor,
els cels grisosos
i el verd trencat
de les muntanyes.
Demà,
anirem cap a l’Osona,
cap al nord, més amunt,
on la frescor es fa palesa,
a cercar les fonts de Barcelona,
a cercar les aigües de l’Oganès,
a cercar l’esperit del Taga,
i del Ter les seves veus.
Per veure el magatzem
de l’esperit que fa moure
la Plana amb esquitxos
del Pirineu.
Pirineu, per força solidari,
... on és el teu orgull,
a on van les teves aigües...?
canalitzades,
maltractades,
empastifades,
depurades,
desinfectades...
...on és el teu orgull Pirineu?
Ets trepitjat,
escorcollat,
esquiat,
menystingut
i profanat, pels que venim
de Can Fanga.
Desconfia dels Quemaco,
és una tribu molt envejosa...
No som de fiar
Pirineu estimat de blanques neus
i verdes valls, malfiat
de les nostres cistelles,
malfiat del nostre caminar.
6 comentaris:
Caram, amic, quin viatge, dona gusts seguir el recorregut al vostre costat.Quantes coses dieu i veritat.Pirineu tes blanques comes... Com canteu i amb bona veu. Que tigueu bo... Anton.
Que ho passeu molt i molt bé!
A disfrutar i ens en fas una crónica quan tornis, val?
El Pirineu, el meu somni inacabable..
Jo vindria, eh, Carles, no saps com m'aniria de bé anar a escampar la boira, a fer córrer els peus, a fer volar els dols, a respirar aires nous... camina per tu, i de tant en tant, fes un passet per mi...Gràcies per ser-hi, ets un sol, estimat Carles!
Zel llegeix el meu proper post, que sortirà avui o demà. Mercès pel sol,
sóc quasi tant vell com ell...però
abans d'ahir vaig gaudir de de bo amb els meus amics de sempre. Quasi
dels temps d'en Serrallonga.
Quan vulguis venir, només et cal
dir-ho.
Publica un comentari a l'entrada