divendres, 28 d’octubre de 2011

ERA TRAMPA!...


ERA TRAMPA!...

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA MARTES 10 DE JUNIO DE 1952

El Generalísimo en el Bruch,


El Generalísimo llega al Bruch del Medio

Se le tributó una recepción grandiosa

El Caudillo, en la jornada del domingo, recibió el constante homenaje patriótico del pueblo catalán.”


No em pregunteu el perquè, però de sobte m’ha vingut a la memòria una anècdota de quan era un infant. I haig de donar-ne testimoni, per una qüestió d’higiene mental. Explicaré tot el que recordo sobre la inauguració del monument al Timbaler.

Feia dies que s’havia estat preparant, jo llavors era el fill del mestre de Castellolí, només tenia 10 anys acabats de complir, el pare dies abans va dir a la mare:

  • - Maria sembla que vindrà el Franco.
  • - Què dius, a Castellolí?
  • - No, potser al Bruc, però no ho diguis a ningú, que encara no és segur.
  • - Mare de Déu, que hi ve a fer?
  • - Diu l’alcalde que inaugurarà un monument al Timbaler del Bruc, potser hauràs de venir – va fer el pare - .
  • - La mama era del morro fort... jo no vindré !
  • - Collons per ço Maria!

Al cap d’una setmana la mare no va venir. Vaig haver d’anar-hi jo, un viatge, visca!

Hi havia una gentada de por, jo no havia vist mai tanta gent junta. El pare va baixar-me del camió, va agafar-me de la mà i va dir-me

  • - No et perdis, jo sempre estaré sota aquest arbre.

Músiques militars, fins i tot sardanes i al final discursos que a mi m’estranyaven, doncs la fonètica m’era aliena. A Castellolí en dèiem Bruc, no “Bruch”, no “medio”, sinò mig, bla, bla, bla, bla...

Tot d’una deixa de parlar i el so s’apuja i la multitud crida enfollida...

  • - Franco, Franco, Franco... Franco, Franco, Franco...

Vaig quedar-me astorat, ningú movia els llavis excepte els que portaven camises blaves, i que aixecaven el braç. No sabia on anava, però petit com era, vaig arribar a un lloc en que tots anaven de blau i portaven boines vermelles, posades sobre l’espatlla. Feia molta calor.

Tot d’una, vaig veure la trampa... una gramola!!!

“Nene, que haces aquí”?

  • - Miro.
  • - “Vete de aquí”.
  • - Adéu.

  • I per sota les bastides vaig anar-me’n cap l’arbre del pare i li vaig explicar. És va posar de color blanc.
  • - No ho diguis a ningú Carles.

Hemeroteca de La Vanguardia

Foto: del Google

el_timbaler_del_bruc88448.jpg

naciodigital.cat

640 × 480 - El timbaler del Bruc

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Caram!! Fas molt, molt, molt bé d'explicar-ho!!

El teu blog fa de testimoni històric. Aquí queda aquest fet.

Eva Inglés ha dit...

Déu ni do! Quina barra que tenien!

Carles Casanovas ha dit...

Pot algú acusar-me de col.laboracioniste?...