dilluns, 10 d’octubre de 2011

M’AGRADA QUE EM MIRIS.


M’agrada que em miris així,
entre la burla i el teu desig.
Em plau el teu esguard tan proper
de dona nua al despertar.

El futur ja és ací,
ja hem arribat amor,
allà on volien els teus ulls,
allà on volía la meva follía.

Ara...
que ja som vells
i només ens resta
una miqueta de demà,
pensem on hem d’anar
darrera aquest cel
tan blau,
més ençà de l’infinit.

Demà ...
al capvespre,
quan surti la lluna plena,
aspiraré la salabró de la mar
i li demanaré una altra vida
per viure-la al teu recer.

M’agrada que em miris així...

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quina mirada tan interessant, així de reüll... ;-))

Què maco llegir poemes d'amor dedicats a la dona després de tants anys...

Filadora ha dit...

Coi!!! que maco!!!

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, son molts pocs anys per una dona com la meva...és massa curta una vida per a viure-la al seu costat.

Carles Casanovas ha dit...

Filadora, no t'extranyi. Sóc de la generació dels que em tingut amor i paciència...