Cercant sortides al barri de La Ribera, arribant a la Via Laietana m’assec en una cafeteria, al costat de “Fomento” i sento tremolar el terra. És la crisi que em mou?... No, és el metro que passa per sota. A la taula del davant una mare entrada bé en els quaranta, fa molt de goig, amb la seva filla clavada a ella, de setze anys. A mi m’agrada més la mama, deu ser per això de l’edat. A la senyora li han servit una botella d’aigua San Pelegrino, que és beu molt seriosa a petits glops tot mirant-se el local. La nena riu tota sola i manega un mòbil d’aquets que ho fan tot. La té absorta.
A fora a través dels vidres, el trànsit només para quan el semàfor és posa vermell. Una noia sola, petita, menuda i sud-americana espera el verd per travessar. Està contenta, és feliç i somriu... li surt de l’ànima. És com si hagués trobat una bona feina... potser pensa en el seu promès. També parla amb un mòbil i se’l mira amb passió. Ara en el món no hi ha paisatges, ni sons. El jovent només es mira aquestes màquines, que furten les ànimes. Els hi creixerà el dit polze dret i se’ls hi fera gros i gruixut.
Els dos cambrers són moros. Els hi demano un cafè amb llet i un croissant i no m’entenen. Un d’ells em mira amb esguard compassiu. Ho veig... pensa: és vell, i em perdona la vida. És curiós, serveixen el cafè amb llet amb una tassa enorme, d’aquestes amb nansa. Els alemanys la fan servir per beure cervesa, al costat hi diu Starbucks Cofee.
A la paret del fons un elefant en un gravat, que diu: Kenya?, a l’altre paret un altre cartell de “Cristmas” em demana en català:
El cambrer es diu Hamid, del cafè amb llet, a la factura en diuen “Latte” i sembla ser que no era la Via Laietana, sinó Starsbuks Coffee España, sl. c/Pedro de Valdivia, 21 Madrid.
Fot, només em falta en Mourinho!
Tinc sort, al menys la felicitat és catalana.
Del Google: Sortida.jpg
A fora a través dels vidres, el trànsit només para quan el semàfor és posa vermell. Una noia sola, petita, menuda i sud-americana espera el verd per travessar. Està contenta, és feliç i somriu... li surt de l’ànima. És com si hagués trobat una bona feina... potser pensa en el seu promès. També parla amb un mòbil i se’l mira amb passió. Ara en el món no hi ha paisatges, ni sons. El jovent només es mira aquestes màquines, que furten les ànimes. Els hi creixerà el dit polze dret i se’ls hi fera gros i gruixut.
Els dos cambrers són moros. Els hi demano un cafè amb llet i un croissant i no m’entenen. Un d’ells em mira amb esguard compassiu. Ho veig... pensa: és vell, i em perdona la vida. És curiós, serveixen el cafè amb llet amb una tassa enorme, d’aquestes amb nansa. Els alemanys la fan servir per beure cervesa, al costat hi diu Starbucks Cofee.
A la paret del fons un elefant en un gravat, que diu: Kenya?, a l’altre paret un altre cartell de “Cristmas” em demana en català:
Siguem Feliços
El cambrer es diu Hamid, del cafè amb llet, a la factura en diuen “Latte” i sembla ser que no era la Via Laietana, sinó Starsbuks Coffee España, sl. c/Pedro de Valdivia, 21 Madrid.
Fot, només em falta en Mourinho!
Tinc sort, al menys la felicitat és catalana.
Del Google: Sortida.jpg
barcelonaaldetalle.blogspot.com
1600 × 1086 - ... si hay algún otro tipo de señales de esta época que aún pervivan, ...
3 comentaris:
Bona reflexió, Carles!
:) sort que la felicitat és catalana!
M'encanta la placa del carrer!
Ostres! i tu pensant que eres a la Via Laietana!
Estic caminant per Barcelona en forma quasi be obsessiva, i disfruto com un badell...
Publica un comentari a l'entrada