EL MEU REBESAVI

Aquest personatge de bigoti engomat, és el méu besavi en Camil Riu i Roca, pare de la meva àvia, Mariona mare del meu pare en Carles Casanovas i Riu... el meu progenitor. En aquella època per salvar la pell, es va fer Guàrdia Civil i després devia desertar o plegar d’aquesta feina... suposo, perquè no en tinc cap notícia d’aventures guerreres.
És tot un personatge. A la Guerra dels Carlins, ell no va voler anar a lluitar, va decidir quedar-se a casa i amagar-se a Can Fontanelles a Piera. Sa mare, la meva rebesàvia, tinc entés que el va amagar. De dia, en un armari...
De nit, el noi solia sortir a jugar a les cartes al Cafè de Piera. Perquè tot el día tancat dins d’un moble l’aburria molt .
Era guapot el xicot, jo diria que s’assembla al meu fill n’Oriol, però molt més elegant... és clar però, que va ben encorbatat i amb una jaqueta –americana - creuada i sense ombreres. N’Oriol també faria el séu pes.
Ell deia que per la nit no vigilaven... us parlo de l’any 1874, coincidint amb l’adveniment d’Alfons XII. No el van enxampar. Si l’haguessin agafat, jo no podria, probablement, escriure aquesta història, llavors la pena per deserció era la mort.
Sembla que aquesta faceta del caràcter i la personalitat l’hem heretada d’en Camil. Allá on siguis...honor a tu!!!

En Camil, va néixer cap l’any 1850 a Sant Sadurní d’Anoia, va ser un valent tota la vida, la seva mort va esdevenir tragicòmica. Es va passar tota la nit explicant acudits... les cròniques antigues, conten que el que més va riure va ser ell. Va morir de matinada.

Va casar-se amb una noia italiana o d’ascendència de Gènova (avis), a casa li deient iaia Marieta, que per cert era una dona molt maca, però ella es deia Amadea Crosi i Ros, sembla ser que era una dona amb un gran caràcter.

I colorint colorat...en Camil s’ha acabat...