diumenge, 26 d’octubre de 2008

EL MEU REBESAVI



Aquest personatge de bigoti engomat, és el méu besavi en Camil Riu i Roca, pare de la meva àvia, Mariona mare del meu pare en Carles Casanovas i Riu... el meu progenitor. En aquella època per salvar la pell, es va fer Guàrdia Civil i després devia desertar o plegar d’aquesta feina... suposo, perquè no en tinc cap notícia d’aventures guerreres.
És tot un personatge. A la Guerra dels Carlins, ell no va voler anar a lluitar, va decidir quedar-se a casa i amagar-se a Can Fontanelles a Piera. Sa mare, la meva rebesàvia, tinc entés que el va amagar. De dia, en un armari...
De nit, el noi solia sortir a jugar a les cartes al Cafè de Piera. Perquè tot el día tancat dins d’un moble l’aburria molt .
Era guapot el xicot, jo diria que s’assembla al meu fill n’Oriol, però molt més elegant... és clar però, que va ben encorbatat i amb una jaqueta –americana - creuada i sense ombreres. N’Oriol també faria el séu pes.
Ell deia que per la nit no vigilaven... us parlo de l’any 1874, coincidint amb l’adveniment d’Alfons XII. No el van enxampar. Si l’haguessin agafat, jo no podria, probablement, escriure aquesta història, llavors la pena per deserció era la mort.
Sembla que aquesta faceta del caràcter i la personalitat l’hem heretada d’en Camil. Allá on siguis...honor a tu!!!

En Camil, va néixer cap l’any 1850 a Sant Sadurní d’Anoia, va ser un valent tota la vida, la seva mort va esdevenir tragicòmica. Es va passar tota la nit explicant acudits... les cròniques antigues, conten que el que més va riure va ser ell. Va morir de matinada.

Va casar-se amb una noia italiana o d’ascendència de Gènova (avis), a casa li deient iaia Marieta, que per cert era una dona molt maca, però ella es deia Amadea Crosi i Ros, sembla ser que era una dona amb un gran caràcter.

I colorint colorat...en Camil s’ha acabat...

9 comentaris:

merike ha dit...

Hola Carles, llegeixo això amb gran interès!

Tingues una setmana bonica!

menta fresca ha dit...

PLAS PLAS PLAS
un aplaudiment pel teu fill pobrico, mira que dir que N'Oriol també faria el seu pes!!!ara que amb americana creuada, no sé, millor de pagés cibernétic.
Bonics records oi Carles?

rebaixes ha dit...

No he pogut a migdia. M'he perdut tota la tarda de romiar sobre el vostre parent.Un personatge que segurament un novel·lista hi extauria mel i metó./ Vos teniu un escruire que diverteix i no enfada. potser quelcom teniu del... i ho heu possat al fill. No s'he hi val, Carles.Gaudeixo com un camell. Anton.

rebaixes ha dit...

rebaixes ha dit...
Vos sou al meu bloc i jo al vostre.
Tenim uns dies atropellats per la feina. Criem paons. I com que el noi no hi pot ser sempre, jo faig de camalic, i mireu,feina, per que en pocs dies has de fer el canvi. res, coses de costum. Anton

27 / octubre / 2008 19:08

Carles Casanovas ha dit...

Aquets paons, cal engreixar-los
abans del Nadal...que estiguin
una miqueta més grossos, cal superar la "crisi".
Per cert en una resposta teva, parlaves de L'Arbolí, com esta ara?.
Si piques sobre la postal de Vilaplana i descobriràs en l'ampliació que a ma esquerra ja
el "Cine" , sobre un balcó una dona
asseguda i al mig del carrer, el que sembla un nen jugant, definitivament el campanar farà
llenya, està tort a nivell de terços !!!

Carles Casanovas ha dit...

Si Mentafresca, estic disfrutant
cercant la meva història, però temo
que no li interessi a ningú.Però crec
que seguiré burxant en els meus ancestres...per a mi és un joc apassionant i apassionat !

menta fresca ha dit...

dons mira, et ben juro que m'agrada de llegirlo, continúa si et plau.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Vaja una història més real. M'agrada veure aquest estil de fotos. A les caixes de la meva mare, plenes de fotos, alguna n'hi ha de gent amb aquest tipus de bigotis.

Que dura que era la vida llavors. Quines històries no els hi passaven.

Una forta abraçada

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es