L’oreneta de tardor
ha perdut la seva volada
i dona voltes i voltes.
Perd les forces
i a l’instant, torna a caure,
...perd alçaria,
revola una mica més
i després de perdre l’alè
cerca els companys
pel gran viatge,
fent un ampli cercle
vers l’univers,
sota el blau intens
del capvespre,
testimoni de cel serè.
L’oreneta de tardor
ha perdut el seu vol
i vola i vola i vola...
l’oreneta de tardor
ha perdut llur viatge.
7 comentaris:
hola Carles,
la fotografia és preciosa.
Diuen que les orenetes d'ara són les que es queden a morir, saben que no aguantaran ja el viatge de retorn...
MENTA,fa dies qu'estic intentant
conectar i no hi ha manera.Tu ets com la meva oreta, voles i voles.
La fotografia és del arxiu de Google.
Kottarainen - Sturnus vulgaris era molt comú aquí a Finlàndia durant els anys 1960. Ara tenim només un 10% de la població.
La raó és la pèrdua del seu hàbitat i els canvis agrícoles. Els ocells migradors estan desapareixent des d'aquí.
Les orenetes se'n van i els pardals es queden. Ja que els viatges no ens proven massa, haurem de fer com els pardals.
Heu alçat el vol,avui, Carles.
qué bueno que volvisteeeeeeeee
Hola Carles,
Preciós. Puc dir més?, ho espatllaria.
Una forta abraçada
Per cert, molt picaronet ets tu. El teu comentari m'ha encantat.
ja t'has tret la sal?
Juro, juro i torno a jurar que algun arbre bondadós l'acollirà i no morirà pel fred aquest hivern, ja veuràs...
Publica un comentari a l'entrada