dijous, 3 de febrer del 2011

BOMBOLLES DE SABÓ


Un temps,
a l’estiu
quan a casa teva festajàvem
i teníem el temps per esperar.

Peus quasi descalços
i escales
cap a la porta del cel,
bombolles de sabó,
tant fràgils,
amb coloraines,
tornassolades, esclatants,
tota una vida
i un temps per estimar.

Un temps,
a l’estiu a casa teva,
era ahir,
ha estat el demà.

7 comentaris:

rebaixes ha dit...

i en la nostra bombolla
- eterna bombolla ens sembla -
estem jugant encara entre el degoteig dels dies com si en un principi fossim cridats a fer la felicitat un de l'altre.
Tot compaginat, tot junt... Mira una altra bombolla que puja i no es desfà... Somnis de persones que s'estimen en un intent de consolar-se en la seva precarietat... Però seguirem fent bombolles... Anton.

Assumpta ha dit...

Maquíssima la foto i maquíssim el poema!! :-))

Carles Casanovas ha dit...

Antón,Assumpta, estem encara fent bombolles. En Quico,en Roger, la María l'Abril senten com a jocs màgics, el fer bombolles, son fascinantes, ...

zel ha dit...

Una bona remembrança, una petita joia.

Carles Casanovas ha dit...

Zel, la joia més preuada...

Carles Casanovas ha dit...

Zel, la joia més preuada...

Assumpta ha dit...

M'has fet venir ganes de fer bombolles! ;-))