Fa més de vint anys, veient que la salut del meu pare anava a menys, vaig decidir que era el moment de treure de les capses de cartró i galetes, totes les fotografies dels meus ancestres, que els meus pares Carles i Maria, hi havien dipositat i guardat a través de la seva perllongada vida.
Jo, de petit hi jugava, les vèia com unes càpses misterioses, on em trobava amb un passat del que no havia conegut res, ni tant sols pels avis. El veure’ls tots tant seriosos, preguntava per que no reien mai, llavors la mare que sempre reia, deia... és que no en tenen ganes!
Vaig començar per preguntar, a mesura que anava ordenant les fotografies, tot el que els meus avis no van poder explicar-me, la mort els va sobtar i s’havía acabat la història. No, intentaré fer un àrbre genealógic i l’aniré fent de mica en mica, sens presses.
Estem escanejant ara, totes aquestes fotos, i a l’ampliar-les, estem descobrint una cosa meravellosa, que els testos s’assemblen a les olles. Que el meu fill en Jordi, té més que una retirada a Miquel Casanovas i Inglada, nascut probablement cap l’any 1850, que la tia Maria nascuda vers l’any 1885 s’assembla sorprenenment, a la meva neboda Núria quan era petita. I que el primer Carles de la nissaga, era un home instruït en la química dels colors, i que... jo també he estudiat química...i em dic Carles i que sorprenentment sempre escric sobre els colors.
Jo, de petit hi jugava, les vèia com unes càpses misterioses, on em trobava amb un passat del que no havia conegut res, ni tant sols pels avis. El veure’ls tots tant seriosos, preguntava per que no reien mai, llavors la mare que sempre reia, deia... és que no en tenen ganes!
Vaig començar per preguntar, a mesura que anava ordenant les fotografies, tot el que els meus avis no van poder explicar-me, la mort els va sobtar i s’havía acabat la història. No, intentaré fer un àrbre genealógic i l’aniré fent de mica en mica, sens presses.
Estem escanejant ara, totes aquestes fotos, i a l’ampliar-les, estem descobrint una cosa meravellosa, que els testos s’assemblen a les olles. Que el meu fill en Jordi, té més que una retirada a Miquel Casanovas i Inglada, nascut probablement cap l’any 1850, que la tia Maria nascuda vers l’any 1885 s’assembla sorprenenment, a la meva neboda Núria quan era petita. I que el primer Carles de la nissaga, era un home instruït en la química dels colors, i que... jo també he estudiat química...i em dic Carles i que sorprenentment sempre escric sobre els colors.
2 comentaris:
Fas molt bé... a vegades ens adonem de les coses massa tard. Per exemple, ara que ja no hi sóc a temps, penso en la gran quantitat de coses que m'hagués agradat preguntar-li al meu pare sobre els meus avis...
Ara tu estàs classificant, ordenant i conservant un material que, probablement, algun dia els farà molta il·lusió veure als teus fills i néts :-)
Es aquest mon, no hi han casualitats, Ahir a la nit va trucar el telèfon...era en Joan, un parent llunyà que mai he vist i que mai ha vist el meu blogg, emocionant el retrobament en el temps. Just avui hem descobert que tenim els mateixos rebesàvis, M'ha enviat fotos de la meva iaia Mariona, del any 1885...precioses...ahir!
Publica un comentari a l'entrada