diumenge, 19 de juny de 2011

NO POT SER.


Hem sortit d’Ogassa cap dos quarts de deu del matí, en direcció a Sant Joan de les Abadesses, tornem cap a casa. Tot d’una, abans d’arribar al centre urbà, en la carretera GIF-521 de tercer ordre, ens trobat amb un, dos, tres, quatre ciclistes ben equipats i seguits per un noi, que s’esforçaba per no perdre el pedal dels seus predecessors. Finalitzava el seguici un “tot terreny” perfectament equipat i nou, de Protecció Civil guardant tot “el seguici”. No anem bé, no és possible que amb els meus impostos, es pagui protecció en una carretera del pre-Pirineu a aquesta hora quasi deserta, a cinc persones per fer l’esport de la bicicleta.

He pensat que això deu ser allò que en diuen “estat del benestar”. He rumiat que també dèu ser per ço, que a Ogassa li han construit un Pavelló Poli-Esportiu que t’hi cagues amb estructura d’acer, lavabos, llum, aigua, etc, etc, etc...A mí m’agrada aquest equipament, els meus néts i fills hi son feliços. L’Ajuntament d’Ogassa té segons el darrer cens publicat 284 habitans. Abans d’ahir en un local proper, els meus néts hi van interpretar un “musical”. Don Quixot de la Mancha”. Sensacional. Dins del mega-poliesportiu, vam fer un soparet a vuit “eurus” els adults. En total erem 49 persones. Som rics.

Tornem a la carretera cap a Ripoll, la C-26, una recta que t’hi cagues, a ma esquerra hi han plantat un “Centre de Musculació”, que m’ha deixat tocat de l’esma, això és, esmaperdut. Per a reblar el clau i per que els futurs “musculats” no preguin mal, els hi han instalat un semàfor per tallar el trànsit. Cercant al Google, aquest Centre serà només per 150 socis. Tindrem la sort que 150 ripollencs, seràn l’hòstia de la perfecció i del muscle. Al.leluia, Al.leluia.