Estic escoltant les “variacions de Goldberg” de J.S. Bach. És una música complexa, perfecta, d’un virtuosisme absolutament excels i una execució exemplar. Em trasllada al setè cel.
De sobte agafo els Evangelis i els obro a l’atzar, és un costum que de tant en tant m’agrada fer-ho i em surt, com no, el meu amic en Lluc, el poeta Lluc, entre altres coses també Apòstol.
Mentrestant el pianista Glen Gould, combina les variacions recargolant-se cap al cel i projectant-me vers la pau infinita. M’emociono, se m’ humitegen els ulls i gotjo d’aquest matí de Juny, mentre la meva néta convalescent de varicela, és mou i juga al meu costat.
Torno als Evangèlis i a en Lluc, que em diu:
“Per aquells dies sortí un edicte del Cèsar August que es fes el cens de tot el món. Aquest cens es féu abans que el governador de la Síria, Quirini”...
Refot amb els Siris, ara també estan en brega i a en César August, no se li acut altre cosa, que fer un altre cens, i universal. No us enganyeu pas, tot aquest control és per pagar impostos. Com ara. No us dic res... i sense ordinadors, targetes de cens, i meses electorals!
Ara les variacions, es tornen més lentes i relaxants, el meu amic, en Joan S. Bach és com un ungüent benfactor.
Quina sort Lluc tenir-te al meu costat, després de quasi bé dos mil.lènis, quina sort d’aquesta música, quina sort de tots vosaltres.
Foto: del Google
De sobte agafo els Evangelis i els obro a l’atzar, és un costum que de tant en tant m’agrada fer-ho i em surt, com no, el meu amic en Lluc, el poeta Lluc, entre altres coses també Apòstol.
Mentrestant el pianista Glen Gould, combina les variacions recargolant-se cap al cel i projectant-me vers la pau infinita. M’emociono, se m’ humitegen els ulls i gotjo d’aquest matí de Juny, mentre la meva néta convalescent de varicela, és mou i juga al meu costat.
Torno als Evangèlis i a en Lluc, que em diu:
“Per aquells dies sortí un edicte del Cèsar August que es fes el cens de tot el món. Aquest cens es féu abans que el governador de la Síria, Quirini”...
Refot amb els Siris, ara també estan en brega i a en César August, no se li acut altre cosa, que fer un altre cens, i universal. No us enganyeu pas, tot aquest control és per pagar impostos. Com ara. No us dic res... i sense ordinadors, targetes de cens, i meses electorals!
Ara les variacions, es tornen més lentes i relaxants, el meu amic, en Joan S. Bach és com un ungüent benfactor.
Quina sort Lluc tenir-te al meu costat, després de quasi bé dos mil.lènis, quina sort d’aquesta música, quina sort de tots vosaltres.
Foto: del Google
7 comentaris:
Tots tenim algunes sorts i també algunes dissorts, però sempre cal valorar les primeres més que les segones.
Tu tens en Lluc, que jo he deixat de banda, però en tinc d'altres i les Variacions Goldberg que compartim i els amics i tots el que voltem per aquí. Una gran sort compartida.
Sí Carme, però com que jo he sortit de la dissort, ara vull disfrutar tant com pugui del temps que hem quedi. I així no faig cap mal , oi?
Quin post!! Com m'agrada!! :-)
Transmet pau, calma... hi ha un munt de sensacions: la música que t'agrada, Lluc que t'acompanya... i, mentre gaudeixes de tot això, i reflexiones i penses saltant d'una cosa a l'altre, la nena, la petita, juga al teu costat... Saps assaborir aquests instants i, a més, ens fas el regal de compartir-ho amb nosaltres i, una mica de tot això, ens arriba en llegir-te :-)
Saps que diuen que Lluc és el més catequista de tots els evangelistes? :-)
Assumpta, saps que per ser educador s'ha de ser també escoltador?
Sí, és un bescanvi constant, jo t'escolto i ell em sent.És l'empatía entre jo narrador i el mestre que m'escolta. Llegeig Lc.19.6-13. Tornant com a Rei, el Senyor demana comtes als seus funcionaris i condemna els rebels.*
Carles, no és pas que no facis cap mal, és que fas molt bé. Et fas molt bé a tu mateix i ens fas molt bé a nosaltres!
Lluc 19, 6-13 inclou la història de Zaqueu, el recaptador d'impostos, cap de publicans... ara bé, justament a partir del verset 12 si que comença una paràbola, la dels talents, vols dir aquesta?
És una paràbola que fa pensar molt, bé, com totes :-)
A tots se'ns han donat una sèrie de capacitats, de qualitats... hauriem de saber fer-los treballar, cadascú en la mesura del que té...
Caram, avui m'arriba especialment tot això...
Carme, Assumpta, no és casual que ens passi tot això, estic retrobant les meves arrels...un "ritornelo" deliciós i reconfortant.
Publica un comentari a l'entrada