dimarts, 14 de juny de 2011

PERDONEU-ME.


Dispenseu el meu silenci, però burjant en la memòria dels temps, cercant en els discs de la meva història i la de les meves sagues, he trobat mil dreceres que em porten a pares, àvis, rebesàvis que jo no tenía controlats del tot, i que s’hem amagaven darrera els silèncis de l’oblit.

A mesura que vaig tibant del seu fil, surgeixen contents també de trobar-me, i parlen amb mi. I jo parlo amb ells pels rastres en forma de fotografíes, documents, arxius fotogràfics, gent indignada a l’Andalusía
per l’oblit a la meva àvia, mestra nacional, hemeroteques de La Vanguardia, Archivo Nacional, etc, etc.

I eus ací, que ens teniu a la Dolors i a mi cada día, hores i hores llepant dels moments i de les escletxes del que ha estat el treball i el viure dels nostres ancestres, emocionant-nos, de quan ells és van emocionar, riure i també plorar.

Fem servir un programa “Genoom”, que ens és de gran ajuda i ens coloca a cadascú, passats i presents allà on ens correspon. Aixís doncs, perdoneu-me del meu sil.lènci, perquè els meus comentaris no us arribin, o el Rocar de Tiana resti poc comunicatiu.

De fet qui va començar aquesta plaent activitat, és el meu fill en Jordi, que és el detectiu, el Pepe Carvallo de la meva, de la seva Història.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Absolutament perdonat (tot i que jo no crec que això necessiti perdó, al contrari!)

Així aquesta noia amb aquests ulls tan macos és la teva avia... guapa, molt guapa :-)

Carles Casanovas ha dit...

No Assumpta, és la meva mare, jo li deia que era la més maca del mon. Oi que si?

Assumpta ha dit...

Ostres!!! sí que és maca... maquíssima!! :-))

Fa un parell de dies en vaig trobar una de la meva mare que també està preciosa... vaig pensar que algun dia la voldria posar al blog ;-) però fa temps, un dia, en vaig posar una dels meus pares (el pare ja és mort fa sis anys) i em sembla que li va fer una mica de vergonya que la posés, així que la vaig treure... però res, un altre dia li explico bé i li demano que me la deixi posar ;-))

Carles Casanovas ha dit...

Demana-li Assumpta, i veuràs com et diu que sí, que t'estima i que vol parlar amb tu i amb els teus amics. Jo tinc un company, en Jacint que va anar tot d'una a la casa del Pare i,
ara no hem deixa cap comentari. Però cada dia penso en ell, sé que ell també pensa amb mi.