dimecres, 22 de juny de 2011

MÉS INDIGNAT QUE MAI




Estic fent el nostre àrbre genealògic i cercant per l’hemeroteca de La Vanguardia, he trobat l’ordre de movilització del meu pare publicada, el dia 10 d’octubre de 1937 a la pàgina 2.
Quins collons de ineficiència, en temps de guerra no solament especifiquen el nom del meu pare, sinó l’origen, Monistrol, la graduació (oficial) i l’Exèrcit de l’Est. Només faltava dir el destí i el dia d’arribada al front.

El meu pare - quan era viu - sempre m’havia dit que el SIM, Servei d’Investigació Militar feixista, era d’una diligència absoluta. Deia que quan es va entrevistar a Burgos, amb el seu Coronel Auditor, sabia més d’ell que ell mateix, ara sé que el SIM, devia estar abonat a La Vanguardia.

Llàstima pare que ja no hi siguis, sort que et pots indignar dalt del cel. Potser que fos candidesa, ben segur ineficàcia, massa discursos de seguretat autocomplaent i massa – pot ser – bona fe. Així no es podia guanyar una guerra. També preferiria pensar que no hi havia quelcom més.

Pare, estic seguint els teus passos... t’estimo tant...
Cartell: Google Document: Hemeroteca de La Vanguardia

2 comentaris:

zel ha dit...

Que bonic, m'agrada sentir-te parlar amb el teu pare, i encara més, saber que, conscientment en segueixes la petjada. Ets únic.

Carles Casanovas ha dit...

Si, cadescú de nosaltres som únics i intransferibles, però com diuen al meu poble "els testos s'assemblen a les olles".