Avui un vell i car amic m’ha ofès, no per això deixaré d’estimar-lo, però m’ha tocat un sentiment que tinc de respecte, vers els polítics i vers la seva honestedat. Jo ja sé que n’hi ha uns quants que no són aigua neta, ho accepto i penso, que com a membres d’una societat imperfecta, n’hi ha de corruptes, d’aprofitats i fins i tot de pèrfids. Però no puc acceptar, que es vullgui crear un sentiment generalitzat, de que tots són malvats i dolents. Pot ser, que una minoría sigui així, però de cap manera tots.
Poden ser rucs, maldestres, incompetents, ignorants, presumptuosos, arribistes, i sobretot vanitosos. No estic d’acord, en que la major part sigui deshonesta, la major part vol el bé comú, però el que passa, és que per accedir a la funció pública cal fer-se visible, cal fer-se notar i llavors comencen els problemes. Perquè no tothom pensa igual. El que per uns, una cosa és bona, per altres és dolenta. I ja hi som, tots els polítics són “corruptes”, és tant banal i senzill dir això... sobre tot si és del bandol oposat.
No és fàcil governar, no és fàcil dirigir. És molt més senzill dir, que no s’està d’acord, que s’està indignat i prou. Però que faries tu?, no ho sé... aquest no és el meu problema. Però que ho arreglin.
No és això, companys, no és això. Un respecte pels qui han esmerçat una part de la seva vida al bé públic. Potser el que s’hauria d’exigir, és que per presentar-se a un càrrec rellevant, s’aportés un grau de coneixements en forma de carrera universitària, màsters, diplomes, idiomes i mèrits que puguin enriquirr al seu currículum, com si fos una empresa. Oi...?
Foto: Google
Poden ser rucs, maldestres, incompetents, ignorants, presumptuosos, arribistes, i sobretot vanitosos. No estic d’acord, en que la major part sigui deshonesta, la major part vol el bé comú, però el que passa, és que per accedir a la funció pública cal fer-se visible, cal fer-se notar i llavors comencen els problemes. Perquè no tothom pensa igual. El que per uns, una cosa és bona, per altres és dolenta. I ja hi som, tots els polítics són “corruptes”, és tant banal i senzill dir això... sobre tot si és del bandol oposat.
No és fàcil governar, no és fàcil dirigir. És molt més senzill dir, que no s’està d’acord, que s’està indignat i prou. Però que faries tu?, no ho sé... aquest no és el meu problema. Però que ho arreglin.
No és això, companys, no és això. Un respecte pels qui han esmerçat una part de la seva vida al bé públic. Potser el que s’hauria d’exigir, és que per presentar-se a un càrrec rellevant, s’aportés un grau de coneixements en forma de carrera universitària, màsters, diplomes, idiomes i mèrits que puguin enriquirr al seu currículum, com si fos una empresa. Oi...?
Foto: Google
4 comentaris:
He llegit el teu escrit ja fa estona... i ara l'he tornat a llegir sencer... i crec que és una reflexió magnífica.
Hi ha polítics corruptes, és cert... jo potser no crec que sigui una minoria molt petita, però sí crec que és una minoria...
I el que passa és que de la resta, dels que tenen "bones intencions", doncs n'hi ha de més capacitats i de menys... M'agrada molt -i m'has fet somriure- quan dius que n'hi ha de presumptuosos i de vanitosos i, és clar, aquests es fan molt antipàtics... també els que s'equivoquen... però tot això no vol dir que siguin corruptes. Tens tota la raó Carles.
I t'agraeixo que m'hagis fet pensar en aquest tema. Posar a tothom en el mateix sac, és massa fàcil i, sobre tot, molt injust.
No és gens fàcil governar i, sincerament, no imagino que CAP polític vulgui fer-ho malament "a posta", seria absurd i ridícul. Tothom té dret a la presumpció d'innocència i -en el cas dels polítics- a la presumpció de que ho intenten fer el millor que saben.
Jo vull creure... i crec, que intenten fer-ho bé.
En quant al tema dels indignats, veurem com acaba tot això... Allí es va unir gent molt heterogènia que dubto que puguin arribar a "fer" res per millorar la situació... Perquè suposo que s'hauria de tractar de "FER" alguna cosa no?
La propera cosa que volen "fer" és acampar de nou... ara davant del Parlament.
En fi, més val que no digui res més, perquè...
Assumpta, hem pensava que estava sol en aquesta opinió. Saps...jo he tingut amics de tots els colors, que han militat i militen a partits de tota mena. I sé que s'han partit la cara per servir a la societat, que pertanyen amb amor i dedicació. Persones que han arribat a deixar la seva feina per pur proïsme, per vocació i per que el país ho el seu poble ho necessitava.
Jo he vullgut trencar una llança, en pro de cents i milers de persones, que a canvi de res, donen el seu temps per servir a la democràcia i al seu país.
Doncs sí, penso que tens raó... i ara, havent llegit que tu mateix coneixes gent així i, a més, gent de diferents colors polítics, encara m'agrada més llegir-ho :-)
I és que a tot arreu hi ha gent de tot i, com diu la meva mare, de gent bona n'hi ha més, però fan menys soroll :-))
Doncs jo també penso com vosaltres.
Feia dies que volto menys del que és habitual pels blogs i m'he perdut uns quants posts teus. Ara començo on em vaig quedar.
Sí, hi ha força gent dedicada de bona fe. Les persones ami em mereixen més respecte que els partits. El partit obliga a motles coses que potser individualment no faries. Jo també he conegut persones que teballen amb ganes i empenta a diferents partits.
I estic totalment d'acord amb la mare de l'Assumpta! A tot arreu hi ha de tot, i la bona gent fa menys soroll.
M'ha agradat el post, Carles!
Vaig escoltant les Variacions que ens has regalat avui!
Publica un comentari a l'entrada