Som joves i no hem decidit encara que fer amb les nostres vides. No albirem ni tan sols quan aixecarem el vol, només tenim l’esperança de la juventut eterna i un afany immens per compartir el nostres éssers. Som amics per a sempre. Vint anys a la cistella del viure i un afany per fruir de la companyonia i de seguir els batecs dels nostres cors.
És bonic ser jove, ens fem passar la set amb l’aigua de la vida, d’un futur que s’apropa i que el tenim a tocar. Segur que quan els dies passin, nosaltres restarem amb ells, immòbils, inalterables, sense envellir, amb els esguards nets i l’ànima lliure.
1 comentari:
I que bonic tenir encara aquests records, sentir-los tan propers, com si fos ahir mateix...
Publica un comentari a l'entrada