AMOR TARDORENC

Jo no sé si la tardor
farà que comenci a florir
l’hivern.
Però és segur que el retorn
de les esperances,
donarà ales al meu neguit.

Volaré ara pel gris,
sabent que sobre,
hi ha el blau
dels teus esguards.

I damunt hi trobaré
la literatura del teu cos,
la finor de la teva pell
i el desig de la teva ment,
confonent-se amb el futur
del teu record,
del meu passat
i la teva bogeria.

Desitjar
és estimar, és voler,
i és també acceptar,
que els déus
de la sapiència,
alguna vegada són febles
i empipadors, per les carències
de moxaines i afalacs
tant necessaris per viure
la vida, cada dia,
cada nit,
cada instant,
de la nostra tardor.