divendres, 31 d’octubre del 2008

VIATJANT SOBRE UNA FULLA


“Margarida”, (de Lola Anglada i Sarriera) podria ser a 2008, el blogg de la Lola. És perfectament actual, com si el passat vingués a nosaltres de una manera natural.

“ Margarida se’n torna a la muntanya per a cercar un ram de cireres d’arbós que l’estiu li ha deixat, com un record de comiat.
En arribar-hi, els falziots i orenetes ja havien partit, i veu que el camp sembla que perdi alegria.”

Aquestes paraules, son el principi del capítol VII del llibre Margarida,que es refereix a la tardor i les altres estacions del any. És un llibre ple de poesia, sens poemes però amb els dibuixos il·luminats que tant li agradava fer a la Lola, la meva amiga anarquista, plens de poesia i dolçor. En principi dóna la impressió que sigui un llibre per infants, però no és només això.
Ple de sensibilitat i tendresa, dóna gust llegir i rellegir les seves pàgines i reconfortar-se amb els seus dibuixos i paraules.

És un llibre amb estructura de Blog i que jo el gaudeixo com un caramel....

“...Dalt del puig, ella voldria que el vent la prengués; però el puig és alt i no gosa donar-s’hi, el vent passa tant de pressa, que no pot atrapar-lo.
-No tinguis por! – diu el rossinyol.
-M’estimaria més fer aquest viatge damunt d’una fulla.”

És màgic, és meravellós... és la tardor sobre Barcelona, es el paisatge de Tiana i el Maresme, abans de trinxar-lo. Lola t’estimo. Gracies per haver-te pogut conèixer i gaudir de la teva poesia... sobre una fulla de plàtan.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Si que és bonic. Tens ráó, qualsevol voldria fer aquest viatge sobre una fulla.

rebaixes ha dit...

Sense dir-nos-ho hem tractat de fulles.Clar un llibre és un llibre. Deu ser de bon llegir i si és d'una persona amiga,.../ Nosaltres també en eixa fulla d'Internet, vola nostre magí, Quina sort ens ha vingut, Carles /
Ahir al tard ens arribaren els paons, allí s'està calentet i fa goig cuidar uns animalons com aquests.Ara n'hem pujat de dar-los el bona nit,/ I les castanyes i panellets,almenys tastar-ho. Que tingueu bons dies si no ens veiem per aquí. Bona nit, Anton.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Jo encara conservo el que em va regalar la iaia quan jo era petitona...

Carles Casanovas ha dit...

Després de tants dies de pluja i tro és agradable sentir les teves paraules serenes.

merike ha dit...

He de fer el viatge amb un fulla d'erable com cap arbre de plàtan a Hèlsinki!

Marta ha dit...

Fullejant blogs he anat a parar al teu. M'ha fet gràcia observar que varem coincidir en la reproducció del dibuix de la Lola Anglada, en ambdós blogs. T'envio el meu enllaç.
Una abraçada. Marta
http://todoreh.blogspot.com/2008/09/tardor.html