dimecres, 15 de juny del 2011

INDIGNAT, INDIGNITAT, INDIGNACIÓ.


El que ha passat avui a Barcelona, és la consequència de la mala llet, del tansamenfotisme d’alguns i de la manca de vocació democràtica de quasi bé tots. Estem acostumats a que tot funcioni perquè si i que la culpa sigui sempre de l’altre, a cercar el mal en l’opositor, que en definitiva, nosaltres sempre en som superiors a ell. Som els bons.

Als “indignats” els hi dic que tenien fins avui una part de raó, per aixó jo no havia dit res -fins ara- de forma pública. Els esdeveniments d’avui al Parc de la Ciutadella han ultra-passat els límits tolerables. Jo, si fos governant agafaria a tots els indignats i els hi donaria unes classes d’història.

Primer què era la Ciutadella, qui la va fer construir i perquè, després els portaria al Castell de Montjuïc (que vol dir montanya del jueus) i els hi explicaría que el meu pare i molts més i van estar empresonats. I d’altres, – entre ells un President del nostre país- hi van ser afusellats, per defensar els valors de la democràcia i per ser el nostre President.

Segon, els hi podria explicar del que jo, i milers i milions com jo vam fer, per que avui, els “indignats” és puguessin indignar i fer l’imbècil.

Tercer els hi faría llegir el llibre “ Pere IV, 416” de Mª Rosa Casanovas, ma germana, que els hi explicaria, com ens ho fèiem amb la dictadura.

Quart, als jueus van també començar, marcant-els amb l’estrella de David i van acabar matant-los. D’això se’n diu feixisme.

Espero de l‘eficàcia en la identificació i que els jutges apliquin la llei. Només faltaría, per ço vam lluitar.

Foto: Google

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord, CARLES...

Però és que els "indignats" aquests estan formats per grups tan heterogenis que ni s'entenen entre ells...

1r.- Vull creure que n'hi ha una petita part que van amb tota la bona fe del món.

2n.- Els "quissoflautes", del gos i la flauta, els que arranquen els parterres de la plaça per plantar tomaqueres i que en realitat no tenen cap proposta seriosa de res que tant els hi fa tot, però que troben que acampar a una plaça pública impedint la normalitat a la mateixa està força bé.

3r.- Els nens pijos que es queixen de com està tot de malament però que els veus amb el darrer model de mòbil, el ipod, ipad, iped, ipud i tota la colla, els darrers ordinadors, els que diuen que al twitter tenen molts "followers" (seguidors, i ho diuen així, en anglès) perquè en tenen 8.000, sense comptar que als diputats del Parlament els varem escollir MILIONS de votants.
Aquests es queixen dels sous baixos però són incapaços de renunciar a concerts, sopars, cinemes, viatges, cotxe... i, clar, així no hi ha qui pagui una hipoteca!

Per cert, en tots tres grups la llengua majoritària és el castellà... però això sembla ser que tampoc té massa importància.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí, Carles, que tens raó!

I l'Assumpta també.

rebaixes ha dit...

Que segueixi el posisionament de la raó...Teniu raó, per mi, en vostres escrits, poc més hi sumaria. Anton

Eva Inglés ha dit...

Hola, Carles,

Si em permets un comentari, vull dir-te que entenc perfectament la teva indignació, i la comparteixo.

Condemno la violència, la coerció, la manca de respecte vers les persones i vers les institucions. Dit això, també he de dir que condemno la manca de transparència dels mitjans de comunicació. En reiterades ocasions, la informació que he rebut dels mitjans de comunicació i la que he rebut per part de persones que han participat en diferents manifestacions i/o concentracions de tot tipus (d'estudiants, treballadors, moviments socials...) ha estat ben diferent, per no dir totalment contradictòria l'una amb l'altra.

Motivada, entre altres coses, per aquest fet, i també per la inquietud de poder veure amb els meus propis ulls què és el que està passant, he decidit anar aquest matí a la Ciutadella. He arribat cap a quarts d'onze i m'hi he estat poc més d'una hora. Quan he arribat, he vist un gruix important de gent pacífica davant la porta del parc de la ciutadella, al passeig pujades. Hi havia també un ampli dispositiu policial, principalment antidisturbis. Uns quants d'aquests feien un cordó de seguretat des de la cantonada de wellington fins a la porta, per tal que les persones que havien d'accedir al Parlament poguessin fer-ho en condicions de seguretat. La distància entre els manifestants i el cordó de seguretat era suficient per tal que no hi pogués haver cap contacte amb les persones que passessin per aquest "passadís".

Fins aquí, l'actuació de les persones, tant dels cossos de seguretat com dels ciutadans, ha estat "correcte". El problema ha vingut una mica més tard, quan ja estaven tots els parlamentaris a dins (alguns els he vist arribar amb furgonetes de la policia). Jo havia pres lloc en un punt una mica elevat (un pivot de la vorera) per poder observar la multitud. De cop, he vist que dos grups minoritaris de persones, un a la cantonada pujades/wellington i un altre davant la porta de la ciutadella, s'han dedicat a llençar coses als cossos de seguretat, qui, al seu torn, han disparat boles de goma i uns gasos que no permetien veure res. Acte seguit, la policia s'ha retirat, uns amb vehicles i altres dins del parc, i la porta del parc ha quedat tancada. Els violents han anat a aquesta porta i han continuat increpant i llençant objectes (fins i tot una tanca) cap als cossos de seguretat de dins del parc.

Mentre tot això succeïa, la gent pacífica ha cridat consignes del tipus "no tireu res", "no a la violència", "aquestes són les nostres armes (aixecant les mans)”... però no ha servit de res, els violents han actuat, pel que se, de la mateixa manera que en un parell d'ocasions prèvies: amb violència i sense respectar el que s'havia decidit en assemblea.

Pel que he vist, aquests mateixos violents són els que han tirat esprai a la roba d'alguns diputats, ous, han fet empentes i han increpat als representants electes del nostre poble que s'adreçaven a la cambra, màxim òrgan de representació de la nostra nació. Condemno totes aquestes actuacions, i espero que la policia i/o els propis "indignats" puguin identificar a les persones que han fet això.

No és just que un moviment ciutadà pacífic acabi d'aquesta manera i perdi tot el prestigi de la feina feta, ni per culpa de un grapat d'impresentables ni per culpa d'uns mitjans de comunicació que enlloc d'informar objectivament mostren el que interessa (no-sé-a-qui) mostrar...

Aquesta és la meva modesta reflexió, des de l'experiència del que he pogut veure i des de la indignació de veure com els mitjans de comunicació manipulen l'opinió pública.

Tot i així, estic totalment d'acord amb la teva proposta de classes d'història, crec que convé tant als violents com als pacífics, ja que del passat s'aprèn a no cometre els mateixos errors i a valorar allò que tenim i que els nostres avantpassats han aconseguit amb esforç i persistència.

Una abraçada, Eva.