Ja sabem que Seralpuc pot començar ara
i un alè fresc de llibertat
ens torna a ventejar
el nostre ametller de primavera.
I no tinc por,
que el vent,
s'emporti les fràgils fulles.
La flor, ja esta fecunda
i l'ametlló cada cop més fort
porta l'esperma d'eternitat.
El dia que vulguem prendre
el nostre troç de cel,
ja no sentirem
la cuïssor malaltissa i gasiva
de l'avaricia en l'estimar.
Som i no ens cal donar comptes.
La llibertat ve de l'home
i la fidelitat és el fruit del sentiment.
Demà, ens ajaurem a la prada de Seralpuc
i si vols,
sobre la flongesa de l'herba et besaré
sota l'hombra fresca del nostre ametller.
2 comentaris:
tant de bo el vent s'enporti no solsament les fulles, si no també totes aquelles pors i temençes que les acompanyen i aixì, els hi sigui donat el troç de cel a tots aquells que encara no l'han gaudit, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.Dues en un sol dia i amb poca diferencia de temps, lloada sigui la vostra musa.
Que duri, que duri la musa !
Publica un comentari a l'entrada