diumenge, 27 d’abril de 2008

DIGUEM GERMANA

Diguem germana i amiga,
On haig de buscar l’absència,
on haig de cercar el temps.
El gra de sorra,
l’angoixa constant
pel demà perdut
i les flors blanques,
marcides per la sequera
i mogudes pel vent.

El mar avui,
sempre en el mateix lloc,
ha tornat al silenci
i malgrat el sol,
absurdament blanc... brilla.
Fa ressol.

He acluca’t els ulls,
i una gavina,
s’ha mort amb mi.

Tenim tot el passat
que hem compartit
i que ens pertany.
Avui, aniré a veure’t,
faré bona cara
i et besaré. Bon dia.

5 comentaris:

menta fresca ha dit...

així m'agrada! besar, bona cara, veure-la...no busquis l'absència, t'ho mateix t'ho dius, carles "temin tot el passat que hem compartit i que ens pertany" i aquest encara té un futur per anar afegint dins vostre. La cara alçada, el semblant viu, els ulls brillants, i no ho oblidis: riure, riure tant com es pogui!que la vida ja ferà el seu camí....

Carles Casanovas ha dit...

Si noia si, la cara alçada,però ahir al tornar estava content, És bonic besar a la germana, al cunyat, als fills, a tothom. Hauria d'estar a la Constitució i a
l Estatut. Crist tenia raò, entre les obres de misericòrdia ...ensemble que n'hi havia una que era "visitar els malalalts", o no?

menta fresca ha dit...

dons si Carles, però tot tipus de malalts, no podem pas oblidar-ho.

Carles Casanovas ha dit...

A qué et refereixes ?

menta fresca ha dit...

n'hi ha que tenen altres tipus de malalties, els hi fa mal el cor, els hi plora l'ànima, tenent enyorança.....t'he llegit a cal mugro i sabies que antigament tenir les nius de les orenetes(o falciots) sota la teulada de casa teva, era considerat de gran fortuna? deiem que hi haurien bones collites aquell any, mai malmetien aquells nius; també sabràs que les que tornen, ho fan al mateix niu que vàren deixar....i m'ha agradat els renecs al meu post, aixi m'agrada, el cor ben viu!!!