dijous, 24 d’abril del 2008

UNA GOTA DE TEMPS PASSAT

Una gota de temps passat,
un esglai de mort,
un sospir de vida
i un tornar a començar
la nova simfonía.

Trenar un nou jorn
amb cabells massa fins,
d’un avui massa buit.

Te n’adones companya,
si tu i jo no ens fem camí,
arribarà la mort negre.
Un aclucar d’ulls...
un buit infinit,
les nostres boques tan seques...

Vine amb mi a l’espai,
Cercarem el camí de Seralpuc,
Trenarem el tapís de l’univers.