Una gota de temps passat,
un esglai de mort,
un sospir de vida
i un tornar a començar
la nova simfonía.
Trenar un nou jorn
amb cabells massa fins,
d’un avui massa buit.
Te n’adones companya,
si tu i jo no ens fem camí,
arribarà la mort negre.
Un aclucar d’ulls...
un buit infinit,
les nostres boques tan seques...
Vine amb mi a l’espai,
Cercarem el camí de Seralpuc,
Trenarem el tapís de l’univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada