dimecres, 23 d’abril de 2008

NOMÉS UNA OBSESSIÓ

Només una obsessió
per viure els teus minuts,
per viure els teus dies
i un neguit
absurdament continuat
d’un mai,
que mai arriba.

Demà el temps,
però avui
tampoc ha estat
el temps d’estimar.

Tan assenyat...,
voldria posseir
un rampell de follia,
per abraçar-te,
estimar-te...
i no esser esclau
d’aquest seny feixuc,
sens mans,
sens braços,
eunuc,
capat,
imbècilment calent,
babau amant
i manipulador
de nits estèrils.

Potser valdria més,
engegar a la merda el treball,
la muller,
els fills,
a l’amant...
i dir-los que no vull
esperar Seralpuc.

Vull encara trobar
un pubis temptador
unes cuixes que m’abracin,
uns llavis humits per a besar.

Si ets tu...
deixa el teu llast
i vine amb mi.
Viurem el riure
i plorarem si ens cal.


Seralpuc és per a mi el reialme del mai, es el mon del desig, de l’esperança , de la follia, dels meus racons més íntims, del sempre i de les esperances més anhelades i quasi sempre impossibles.
És un mon, on la llibertat es la condició del qui no és esclau i es el mon de la saviesa i del equilibri.

3 comentaris:

menta fresca ha dit...

bona diada de Sant Jordi! parles del mon del desig, de l'esperança, de la follia, de racons intims....res es impossible, t'ho ben asseguro, sigui amb el fet, sigui amb la paraula que tú tant bé saps utilitzar o sigui amb l'imaginació....viu aquesta follia! ah, no oblidis però la rosa per a la teva musa.......

Núr ha dit...

He trobat aquest bloc de casualitat i n'he llegit uns quants poemes... La poesia és un art que no domino, però m'agrada llegir-ne. Tornaré a passar per aquí de tant en tant. Un plaer i bona diada de Sant Jordi!

Carles Casanovas ha dit...

Núr. Gràcies per agradar-te la poesia.Hem satisfà el fet de que una noia de 25 anys, li pugui agradar aquesta modalitat de literatura. Jo n'escric des de molt de temps mes enrera que tu nasquesis...i mira, tant malament no m'ha anat, pot ser que sigui una
"ave raris", però encara en sóc capaç de somniar...i esser si es pot dir ditxós.