dimecres, 23 d’abril de 2008

COM RIUEN ELS TEUS ULLS

Com riuen els teus ulls,
lluents i d’esguard sincer.
Em parlen ara,
dels nostres vells amors,
de paraules passades
i de les nostres mans,
les teves com coloms,
les meves acaronant-te.

No tinguis pas por de mi,
no cal que parlis ara.
Deixa’t trencar
el pudor
amb la meva mirada
i mira’m els ulls
com sempre mires,
fondament... amb l’ànima.

2 comentaris:

menta fresca ha dit...

en sóc gelosa d'eixes paraules, gelosa de la seva intensitat,
gelosa de la seva ànima....
aquest cop m'heu deixat sense paraula.

Carles Casanovas ha dit...

Si no tens paraula, escriu, parla, pensa i actua com ho de fer una dona. Com deien a París l'any 1968l'imaginació al poder !!.Al cap i a
la fi, és el que estas fent ara, cercar el camí del viure.
És molt no ?